05.08.2014 | Article de Xavi Casanovas, membre de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, aparegut originalment al butlletí d’AICEC-ADICAE

Després d’un any d’anades i vingudes, ja coneixem quina és la proposta del ministre Montoro per a una reforma fiscal a l’Estat Espanyol. Ningú negava que ens calia una reforma; Espanya té una pressió fiscal tan sols del 37%, nou punts per sota de la mitjana Europea situada al 46%. Què vol dir això? Que el marge de recaptació que té l’Estat és molt gran i, per tant, la lluita contra el dèficit i les retallades es pot resoldre per la via dels ingressos.

Però després de veure la proposta podem afirmar que ni el que es proposa és realment una reforma, ni garanteix els principis de justícia i progressivitat del sistema fiscal. Fent una ullada als grans impostos, i sense entrar al detall que demanaria una reflexió de més fondària, podem veure que:

1.- Es proposa una rebaixa dels set trams de l’IRPF a només cinc, eliminant així part de la seva progressivitat (pagarà igual qui cobri 60.001€ que qui cobri 300.000€ l’any) i es determina que el tipus màxim anirà del 52% actual al 45% el 2016. És a dir, set punts menys mentre que els tipus mínims tan sols cauen del 24,5% al 19%, cinc punts i mig. Una rebaixa fiscal que beneficia un cop més les rentes més altes.

[…] continuar llegint al web de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària