28.07.2017 | Article de Mercè Civit, del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, publicat a Social.cat
La transcendència de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és de tal magnitud que faran falta diversos articles per abordar-ne totes les implicacions. Un cop aprovada la llei, s’ha fet un primer acte de celebració i compromís i el Col·legi de Treball Social va obrir la ronda de sessions informativesper part del Govern amb les organitzacions i els professionals del sector social que han impulsat la iniciativa i vetllaran pel seu desenvolupament.
D’entrada ens hem de felicitar pel gran pas que representa en el sistema de protecció social i reconèixer l’esforç realitzat per tantes persones i entitats, així com pel Govern i les forces polítiques parlamentàries, per fer realitat un nou dret que dona compliment a l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya. Les llars amb menys recursos en seran les primeres beneficiàries directes, però garantir uns ingressos mínims per a tota la població és un avenç en l’Estat del Benestar que ens beneficia a tots i totes com a societat.
El principal repte a partir d’ara és desenvolupar plenament la llei, amb totes les seves potencialitats, perquè sigui un instrument clau en el procés d’apoderament de les persones en situació de risc. Una eina que cobreixi les necessitats mínimes, dignifiqui, reforci l’autonomia i permeti trencar el cercle de la pobresa i l’exclusió.
La llei preveu la possibilitat que calgui un pla d’inserció laboral i/o un pla d’inclusió social, i en aquest punt és essencial que el circuit es dissenyi de manera individualitzada, posant la persona al centre i amb criteri professional. L’aportació del treball social és fonamental en aquest sentit per assegurar una bona derivació i un acompanyament adequat, tenint en compte que els plans són un dret dels beneficiaris que aquests hauran de pactar amb el treballador o la treballadora social.
Fomentar la capacitat de decisió de les persones que rebran la prestació formarà part de la millora de les seves condicions de vida, però més enllà del seu procés individual, contribuirà també a superar el paradigma assistencialista a què ens han abocat en els darrers anys les mesures adoptades arran de la crisi econòmica. L’afebliment de l’Estat del Benestar ha estat especialment acusat en l’àmbit dels servei socials, que s’han convertit en mers gestors d’ajudes diverses i fragmentades destinades a pal·liar situacions de vulnerabilitat, sovint fins i tot d’emergència social.
La RGC representa una oportunitat per recuperar la funció preventiva i educativa dels serveis socials, que gràcies al reconeixement d’un nou dret social i la garantia d’uns ingressos mínims podran tornar a desenvolupar el seu paper essencial: acompanyar i apoderar, tant a nivell individual com familiar i comunitari.
Confiem, doncs, que l’aplicació de la nova renda que entrarà en vigor al setembre complirà amb l’esperit de la llei i marcarà un punt d’inflexió en la vida de milers de persones i en el nostre model de protecció social. Les professionals del treball social vetllarem perquè així sigui.
