12.09.2019 | Nota de premsa

• Dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei, continua sense complir-se el precepte de l’Estatut i la pobresa i les desigualtats augmenten

• La deficient aplicació de la RGC evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials

• Cal accelerar el desplegament i aprovar el reglament per flexibilitzar els criteris i ampliar l’abast de la prestació 

La Renda Garantida de Ciutadania continua sense donar compliment a l’Estatut de Catalunya, que en el seu article 24.3 estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Dos anys després que entrés en vigor la Llei 14/2017, del 20 de juliol, la cobertura de la RGC és insuficient i no s’ha aprovat encara el reglament que n’ha d’assegurar el desplegament. El Govern preveu aprovar-lo a principis de 2020 i s’espera que serveixi per flexibilitzar els criteris i ampliar-ne l’abast, ja que actualment queden excloses de la prestació moltes persones i famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat.

La darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat mostra que el 21,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, una dada que empitjora i posa de relleu la necessitat d’incrementar la inversió social. Malgrat la suposada recuperació econòmica, les desigualtats augmenten: l’últim informe INSOCAT reflecteix com “després de disminuir entre 2014 i 2016, l’índex de Gini i el S80/S20 creixen lleugerament” i la pobresa es cronifica. Davant aquest panorama, la deficient aplicació de la RGC resulta decebedora i evidencia l’escassa determinació del Govern de la Generalitat pel que fa a les polítiques socials. La lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat de país i no es pot ajornar ni supeditar a altres qüestions.

Les entitats d’acció social hem contribuït a millorar el desplegament de la RGC i seguirem vetllant perquè les expectatives que ara fa dos anys hi vam dipositar es compleixin. Vam elaborar un informe sobre l’aplicació durant els primers mesos en que alertàvem de l’alt nombre de denegacions i demanàvem unificar els criteris de resolució, a banda de detallar una sèrie d’incidències, disfuncions i mancances que vam exposar tant al conseller de Treball, Afers Socials i Famíjlies, Chakir el Homrani, com al Parlament de Catalunya. En les al·legacions presentades al Projecte de decret de desplegament de la Llei hem assenyalat diverses possibilitats de millora i hem insistit en la necessitat d’ampliar el rol de les entitats socials per agilitzar la gestió, facilitar els tràmits i assegurar l’acompanyament i el suport a les persones beneficiàries de la RGC. Aportacions plantejades també a la Comissió de Govern creada per avaluar el funcionament de la renda i reunida per primer cop el passat 5 de juny.

La realitat, però, sobrepassa l’abast d’una prestació com la que preveu la Llei 24/2017. Per això, més enllà d’exigir el complet desplegament de la RGC perquè arribi al màxim de persones que avui pateixen pobresa i exclusió, creiem que cal repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual i, sobretot, al futur. La garantia d’uns ingressos mínims per a una vida digna, element bàsic que el nostre ordenament jurídic ja reconeix, s’ha d’entendre com un instrument d’apoderament individual per facilitar l’autonomia i la llibertat de les persones, així com per afavorir la seva participació en els afers col·lectius.

En aquest sentit, apostem pel debat al voltant de la garantia de rendes amb vocació universal, vinculat al futur dels treballs i a un nou model socioeconòmic que posi la vida, les persones i les cures al centre. Això passa per reconèixer el valor de la participació i de totes les contribucions a la vida comunitària, trencant el binomi que supedita la inclusió social a l’ocupació remunerada i reivindicant els drets de ciutadania com a pedra de toc de la inclusió i la cohesió social.