‘Sense comunitat no hi ha integració’, article de Loli Rodríguez a El Periódico

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Sense comunitat no hi ha integració’, article de Loli Rodríguez a El Periódico

20190312_Article-opi-Loli12.03.2019 | Article d’opinió de Loli Rodríguez, portaveu de l’aliança per la millora de l’atenció als adolescents i joves migrats sols formada per ECAS, FEDAIA i FEPA, a El Periódico de Catalunya

La primera obligació que tenim amb els adolescents i joves migrats sols és, des de la perspectiva dels seus drets com a menors d’edat, la protecció. Els espais i les oportunitats que els oferim han d’anar encaminats a que es facin efectius aquests drets i a que ells, al seu torn, compleixin també amb els seus deures. D’entrada, són les administracions públiques i la societat en conjunt els qui hem de fer la nostra part: acollint, acompanyant i treballant per la integració i la cohesió social.

El repte és complex i global. Inclou gestionar necessitats i posicions diverses, però en cap cas pot tolerar actituds violentes i de rebuig com les que hem vist en alguns municipis. Són fets puntuals que ocupen a l’esfera mediàtica un espai desproporcionat en relació a la feina que fem dia rere dia i als resultats positius que dona en la majoria de casos, però són greus i se’ls ha de prestar atenció que mereixen per evitar que es repeteixin.

La clau perquè la integració sigui possible és la comunitat. El municipi, el barri, el teixit associatiu, els equipaments públics de cada població; la ciutadania, en definitiva. Com a societat estem començant a exercitar la nostra capacitat integradora i és una carrera de fons que requereix inversió en recursos humans i materials amb visió preventiva i a llarg termini. Justament el que com a sector venim reclamant des de fa anys, en aquest i en tots els àmbits de les polítiques socials. Advertint, a més, que ens hi juguem la cohesió social. No cal tornar a subratllar la urgència d’atorgar a aquestes polítiques la màxima prioritat. Estem parlant de persones i de drets.

Tots ens hem de sentir interpel·lats i cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. En primer lloc les administracions amb la legislació, la regulació, la dotació pressupostària, la sensibilització i el treball en xarxa amb els diferents actors. Un d’ells el món empresarial, determinant en termes d’ocupació i de futur tant per a aquest joves com per a la sostenibilitat del sistema. Les entitats socials apostem decididament per les accions amb enfocament comunitari, treballant des de i amb el territori. Enriquint les comunitats, descobrint les potencialitats dels joves, deconstruint estereotips, sent prescriptors de les nostres activitats i experiències d’èxit.

La Convenció dels Drets dels Infants obliga tots els Estats a protegir la infància i l’Observació general núm. 6 (2005) sobre el tracte als menors no acompanyats insta a trobar solucions i respostes estables tenint en compte l’interès superior de l’infant. El desig de justícia global i la sensibilitat cap als col·lectius més vulnerables haurien de congtribuir a fer possible la plena integració a través de l’accés a l’educació, la tramitació de la documentació i la cura de la seva salut, entre molts altres aspectes.

Estem davant d’un fenomen estructural i d’una realitat que ha vingut per quedar-se. Cal, per tant, normalitzar els equipaments i els serveis d’atenció als joves migrats sols, i invertir en itineraris individuals adients a l’àmplia diversitat de perfils. Mentrestant, l’estratègia de país que el Govern va fer pública fa un mes i mig continua pendent de desplegar, sense pressupost ni calendari conegut.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190312_plataforma-solidaria-eebe20190312_Construim-futur-economia-solidaria