25.05.2021 | Nota de premsa de Feministas Autoconvocadas de Barcelona por Nicaragua
A la pel·lícula intervé en una de les seves últimes entrevistes, el poeta i sacerdot, també ministre de Cultura en els primers anys de la revolució sandinista, Ernesto Cardenal, mort l’any 2020. Hi participen també l’escriptor i exvicepresident del govern de Nicaragua Sergio Ramírez, el cantautor Carlos Mejía Godoy, l’escriptora Gioconda Belli, així com algunes figures clau en les revoltes de 2018, com la lideresa campesina Francisca Ramírez, el líder estudiantil Lesther Alemán, o el bisbe auxiliar de Managua, Silvio Báez, qui va ser apartat del país pel Papa Francesc davant les amenaces que enfrontava.
Quan es compleixen tres anys de l’inici de la insurrecció cívica a Nicaragua que va costar la vida de gairebé 500 persones, a Barcelona s’estrenarà 28 de maig el documental ‘Nicaragua, patria libre para vivir. L’estrena coincideix amb la commemoració de la “mare de totes les manifestacions”, la manifestació multitudinària que va tenir lloc el dia de la mare a Nicaragua (30 de maig), en honor als assassinats en les protestes.
La pel·lícula va ser pre-estrenada a París el 2020 amb la participació de l’activista Bianca Jagger, presidenta de la Fundación Bianca Jagger Para la Defensa de os Derechos Humanos. La projecció del documental es reprèn ara a l’estat espanyol, després d’haver estat interrompuda a causa de la pandèmia de la COVID-19. El documental va ser objecte de vàries ressenyes per part dels mitjans francesos com Le Monde, que li va dedicar un extens reportatge.
El documental es podrà veure el 28 de maig a les 19.30 hores als Cinemes Girona de Barcelona. Es comptarà amb la presència del director Daniel Rodríguez Moya per a un col·loqui posterior a la projecció.
El gruix de la pel·lícula va ser filmada el 2018, quan només havien passat quatre mesos des de l’inici a Nicaragua d’una insurrecció popular sense precedents des de 1979 que va rebel·lar-se contra el govern de Daniel Ortega i Rosario Murillo, convertit en una dictadura de facto . Els morts, així com desapareguts i presos polítics, es comptaven ja per centenars,.
Les forces policials i, especialment, paramilitars havien desencadenat una cacera casa per casa per a empresonar als principals líders de les revoltes. En aquest context de terror, el periodista espanyol i doctor universitari especialitzat en la Revolució Sandinista, Daniel Rodríguez Moya, es va infiltrar en la resistència contra el règim d’Ortega per a conèixer de primera mà la naturalesa d’unes protestes que anaven més enllà d’una revolta.
Amb un estil directe i amb una narrativa que va d’allò més purament literari a l’estrictament periodístic, en la pel·lícula s’aconsegueixen testimonis de protagonistes que poc després van haver de sortir a l’exili o van ser empresonats pel règim d’Ortega.
Una història coral amb protagonistes d’excepció
Al llarg del documental es desgrana el paper de l’església catòlica, de les feministes, del col·lectiu LGBT, el caràcter esotèric del règim orteguista, el rol de les classes més humils com la pagesia i el protagonisme dels i les estudiants, als quals s’acusava mesos abans de manca d’inquietuds socials i polítiques, tot això sota l’amenaça permanent de ser interceptats per les forces repressives del règim.
Aquests són testimonis que configuren les cares d’una insurrecció popular que ha apostat per la via pacífica i que ha transformat la vella consigna de la revolució sandinista “Pàtria lliure o morir” en l’esperançadora “Pàtria lliure per a viure”. La pel·lícula compta amb protagonistes i testimonis d’excepció que en plenes revoltes construeixen un relat que explica les principals claus d’aquest conflicte. Així, participen personatges com el poeta i sacerdot, també ministre de Cultura en els primers anys de la revolució sandinista Ernesto Cardenal, mort l’any 2020, en una de les seves últimes entrevistes, l’escriptor i exvicepresident del govern de Nicaragua Sergio Ramírez, el cantautor Carlos Mejía Godoy, l’escriptora Gioconda Belli, així com algunes figures clau en aquestes revoltes com la lideresa campesina Francisca Ramírez, el líder estudiantil Lesther Alemán, o el bisbe auxiliar de Managua, Silvio Báez, que va ser apartat del país pel Papa Francesc degut a les amenaces rebudes contra la seva vida.
El director
Daniel Rodríguez Moya és un escriptor i periodista espanyol especialitzat en història de Nicaragua del segle XX. La seva tesi doctoral, amb la qual va obtenir la qualificació d’excel·lent Cum Laude, està dedicada a les implicacions culturals i educatives de la Revolució Sandinista a Nicaragua.
Com a realitzador, és autor de treballs com el documental Me gustan los poemas y me gusta la vida, sobre els tallers de poesia d’Ernesto Cardenal i Claribel Alegría a Nicaragua en un hospital per a nens amb càncer, amb el qual va ser finalista a l’Al Jazeera International Documentary Film Festival de 2015. També és autor del documental Brigadistas (2016), sobre els voluntaris espanyols que van alfabetitzar a Nicaragua durant la dècada dels 80.
En la seva faceta literària, va ser escollit per prop de 100 universitats (Harvard, Oxford, Princeton, Columbia, La Sorbone…) com un dels poetes més rellevants de la seva generació per al volum El canon abierto: última poesía en español (Visor, 2015). És també autor del volum La poesía del siglo XX en Nicaragua (Visor, 2010). La seva obra literària ha estat publicada en diversos països i traduïda a diferents idiomes.
