Skip to content

opiFBusquets_sortirdelcarrer02.09.2014 | Article d’opinió de Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, publicat a El Punt Avui

El patiment que sents quan vius al carrer és molt gran i creix cada dia, cada setmana, cada mes, cada any que passa. L’angoixa és enorme i busques qualsevol cosa per tal d’alleugerir els episodis de soledat, frustració o agressions físiques, i per això difícilment pots evitar enganxar-te a alguna addicció encara que a la llarga tingui conseqüències molt greus. Al carrer et queda el que duguis a sobre i, a partir d’aquí, només acumularàs dolor, inseguretat i frustracions. A mesura que el temps al carrer creix, vas perdent la confiança en tot i en tothom.

Per deixar el carrer, el primer pas és recuperar aquesta confiança, i això vol dir tenir la garantia que mai més no tornaràs a viure-hi. Per tant, s’ha de començar per l’habitatge i, a partir d’aquí, anar avançant. Aquest habitatge ha de ser adient, i això vol dir, en la majoria de casos, un pis individual. Tothom qui ha compartit pis sap el que significa la convivència i les dificultats que comporta: la convivència entre dues persones amb moltes dificultats ho faria tot encara més difícil. Sovint es qüestiona això dient que altra gent també té dret a un habitatge individual. D’acord. Però… que potser per viure al carrer hi tens menys dret?

Un pis adequat és necessari però no és suficient. /… llegir complet al web d’El Punt Avui | en PDF