A l’inici de la crisi, el conservador i aleshores president francès Sarkozy va anunciar que calia refundar el capitalisme sobre bases ètiques. Sens dubte ho va dir aclaparat per l’evidència del desastre a què ens havien conduït les polítiques econòmiques i financeres dutes a terme fins al moment. Era una època en què moltes persones pensaven que la crisi no només era una terrible desgràcia, sinó que podia convertir-se en una oportunitat per fer un canvi real i avançar en la consolidació de valors ètics i sostenibles. Semblava que arribava el moment d’abandonar el “fonamentalisme de mercat”, en paraules del premi Nobel Joseph Stiglitz, i trobar altres equilibris econòmics i socials més sostenibles. Però han passat els anys i no s’ha tornat a sentir cap al·lusió al nou model ni a cap refundació substancial del sistema vigent, com a mínim des de les altes esferes.