12.07.2016 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
- 896.000 persones, 3 de cada 10 treballadors, van percebre el 2014 un sou per sota del SMI
- Segons l’EUROSTAT, a Catalunya un 13,3% dels treballadors són pobres
- 8 de cada 10 persones cobren menys de 30.000 euros anuals
- L’augment del SMI no ha sigut proporcional al creixement del PIB
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha demanat aquest dimarts que cal abordar amb urgència l’augment del Salar Mínim Interprofessional perquè els baixos salaris estan provocant un augment de les desigualtats i fent augmentar el nombre de treballadors pobres. Segons les dades de l’EUROSTAT corresponents al 2014, un 13,3% dels treballadors de Catalunya es troba en situació de risc de pobresa. La Taula del Tercer Sector denuncia que el SMI no ha augmentat proporcionalment al creixement que ha tingut el país. durant els últims anys.
La Taula del Tercer Sector ha presentat aquesta proposta en el marc d’un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’ en el qual s’ha presentat l’informe ‘Cap a un Salari Mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya’ i que ha estat presentat per la periodista i autora del dossier Elisenda Rovira. Posteriorment hi ha hagut un debat amb els tres experts següents: Miquel, Puig, economista, Maria Àngels Cabasés, professora de la Universitat de Lleida i Joan Segarra, president de La Confederació empresarial del Tercer Sector Social. L’informe presentat avui ofereix una mirada general a la qüestió del salari mínim, tant pel que fa a la seva regulació i import actual com, especialment, a les propostes que hi ha per incrementar-lo i què caldria fer per aplicar-les.
La Taula del Tercer Sector aposta perquè el Salari Mínim garanteixi una situació de dignitat a les persones que el cobren, cosa que ara no es produeix actualment. Les entitats socials recorden que el salari mínim espanyol és molt similar al llindar de la pobresa per a una persona que visqui sola (691 €/mes) i és significativament inferior al dels països europeus més avançats.
Aquest 2016, el govern ha fixat el salari mínim interprofessional per a l’Estat espanyol en 21,84 euros al dia, o el que és el mateix: 655,20 euros al mes en 14 pagues o 9.172,80 euros anuals, segons va establir el Reial Decret 1171/2015, del 29 de desembre. La Taula del Tercer Sector alerta que l’evolució del Salari Mínim Interprofessional està provocant una pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors ja que les quantitats d’aquest salari mínim fixades pel govern de Rajoy per al 2016 suposen un increment de l’1% respecte el 2015, molt per sota del creixement que ha tingut el PIB. Aquesta pujada doblava la de l’any anterior, que va ser d’un 0,5%, i és la més elevada des de 2011, que curiosament va ser també un any electoral. Tot i això, l’augment és molt inferior al creixement del PIB (3,2% per al 2015); a l’increment dels salaris, acordat entre patronal i sindicats en un 1,5% aquest 2016; i a l’IPC, que es preveia en un 1,2% en el moment de la decisió del govern. Si es compleixen les estimacions, tot plegat comportarà una nova pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors, en la línia de la devaluació salarial dels últims anys.
La Taula del Tercer Sector demana que en aquesta legislatura es facin passos efectius i urgents per complir la Carta Social Europea. L’article 4 de la Carta Social, que l’Estat espanyol incompleix, afirma que “tots els treballadors tenen dret a una remuneració suficient que els proporcioni a ells i a les seves famílies un nivell de vida decorós”. La proposta del Consell d’Europa perquè aquesta remuneració sigui “suficient” és que el salari mínim sigui el 60% del salari mitjà del país. El salari mitjà a l’Estat espanyol és de 24.000 euros bruts. Un 60% d’aquest import serien 14.400 euros anuals que, dividits en 14 pagues, donarien un salari mínim mensual de 1.028,57 euros (373 € més que ara). L’acompliment de la Carta Social és, alhora, una de les resolucions que el Parlament va aprovar en el Ple d’Emergència Social celebrat el març d’enguany i que explicita apujar el salari mínim als estàndards europea.
Si parlem la xifres, l’informe publicat avui recull que un 29,4% de la població va rebre el 2014 un salari mig anual per sota de l’SMI, una situació que afecta més les dones que els homes i que s’explica per situacions de temporalitat, jornades parcials, manca de feina o altres qüestions. El 29,4%, suposa un total de 896.000 persones que van percebre el 2014 un sou per sota del SMI (comptant jornades complertes, parcials i treballs temporals).
L’informe també ressalta que 8 de cada 10 persones cobren menys de 30.000 euros anuals. 6 de cada 10 n’ingressen menys de 21.000, i 3 de cada 10 en cobren menys de 12.000, segons les últimes dades del Departament d’Economia i Hisenda corresponents al 2013. L’informe també recorda que 4% de la població ingressa més de 60.000 euros anuals. Un 2% n’ingressa més de 100.000 i un 0,45% més de 150.000.
Per la Taula del Tercer Sector la introducció o increment del salari mínim provocaria un increment del salari mitjà del territori i contribueix a reduir les taxes de pobresa, millorant les condicions dels individus amb més ingressos dins la llar per un efecte “dominó” en la millora dels salaris. A més, contribueix a combatre el fenomen dels treballadors pobres.
L’augment del SMI és un tema debatut extensament i que ha generat força consens per part dels diferents actors implicats. Per tal d’abordar aquest augment, les entitats socials catalanes, insisteixen que cal tenir en compte:
1.- Recuperar el poder adquisitiu perdut
El salari mínim ha perdut un poder adquisitiu notable durant els últims anys. Caldria recuperar-lo. Això es podria aconseguir acostant l’SMI al 60% del salari mitjà, tal i com estableix la Carta Social Europea subscrita per l’Estat espanyol.
2.- Un salari mínim diferenciat per territoris
El nivell de vida a Catalunya és diferent al del conjunt d’Espanya, i si analitzéssim el país interiorment segur que hi trobaríem diferències en el nivell de vida de Barcelona respecte el d’altres municipis i territoris. S’aposta perquè l’increment del salari mínim es faci per territoris o fins i tot per municipis.
3.- Canvi en el model de creixement econòmic
El debat sobre el salari mínim porta implícit un debat de fons sobre el model econòmic de la recuperació econòmica. No és possible reorientar el model econòmic i empresarial si es practiquen els mateixos comportaments del passat (beneficis a curt termini, precarització del treball, subsidiarietat d’allò públic). Així doncs, cal apostar per un canvi en el model de creixement econòmic que tendeixi a la plena ocupació i a la cohesió social i territorial.
4.- Compromís de les empreses i l’administració
S’aposta per la creació d’un “segell de qualitat” o similar a les empreses i entitats prestadores de serveis que permetria als consumidors discriminar i a les administracions tenir-ho en compte en el moment de la contractació. Aquest segell estaria format per una sèrie de mesures acordades prèviament, com l’aplicació d’un SMI més elevat, la reducció de la bretxa salarial, la protecció social dels treballadors, incorporar en la contractació de personal el que caracteritza el “treball decent”, amb “salaris dignes”, la transparència en la fiscalitat, etc.
