26.11.2020 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Diplocat, en col·laboració amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, han inaugurat el nou cicle debats Europa Social amb el ‘Dret a l’habitatge social, una perspectiva europea’. El primer debat del cicle ha abordat la situació de l’habitatge social des d’experiències i visions de diferents territoris europeus: Catalunya, Finlàndia, Escòcia i Àustria, en concret de la seva capital, Viena.
A la taula rodona han participat persones expertes: Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 (Catalunya); Juha Kaakinen, CEO a The Y-Foundation (Finlàndia); Susan Aktemel, directora executiva a Homes for Good (Escòcia) i Georg Niedermühlbichler, membre del Parlament de l’Estat de Viena i de l’Ajuntament de Viena (Àustria).
“Un de cada quatre europeus té serioses dificultats per pagar els costos de l’habitatge i hi destinen més del 40% dels seus ingressos” (segons últim informe Eurostat) ha explicat Javier Burón, gerent d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que ha fet una radiografia sobre la situació de l’habitatge social a Europa i que ha destacat que Espanya és un dels 5 països en els quals aquests problemes de la ciutadania en relació amb l’habitatge són més grans, junt amb Grècia, Bulgària, Romania i Hongria. Burón ha avisat que “es necessitaran dècades” per poder acostar-se a les polítiques d’habitatge d’altres territoris europeus. “Per passar de menys del 2% [del parc d’habitatge social a Catalunya i Espanya] al 10% o superar el 20% no es podrà fer ni en 2, ni en 3, ni en 10 ni en 20 anys sinó que és un repte de país”.
“És molt difícil no estar a la cua, si comparem el que passa Catalunya respecte d’altres territoris europeus. Aquí es destina el 0,1% del PIB a polítiques d’habitatge enfront del 0,6% de la mitjana europea” ha apuntat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Un repte majúscul que s’està abordant de manera molt diferent. “El dret a l’habitatge permet assegurar altres drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut i l’educació. Tanmateix, les polítiques de les administracions públiques en matèria d’habitatge són molt diverses entre els estats membres de la Unió Europea” ha assegurat Laura Foraster, secretària de Diplocat.
A Catalunya, el parc d’habitatge social és de l’1,6% (47.000 habitatges entre públics, d’entitats socials i cedits per particulars); a Finlàndia és del 13%, a Escòcia és del 23% (600.000 habitatges gestionats per municipis i associacions gestores d’habitatge) i a Àustria (24%) i, en concret a Viena, més del 60% dels vienesos i vieneses viuen en habitatges públics o socials, el que equival a més de 220.000 llars.
Les claus d’èxit en matèria d’habitatge d’altres països europeus
- Disposar d’una normativa clara i concreta: definició clara sobre qui té accés a l’habitatge social, foment de la construcció d’habitatge social apostant i prioritzant la qualitat, regular el suport públic a les persones per fer front a les despeses de l’habitatge, etc.
- Regular de forma exigent els habitatges socials per aconseguir l’excel·lència en la gestió.
- Crear polítiques concertades amb els agents privats.
- Donar incentius fiscals als propietaris particulars d’edificis i suport a la rehabilitació d’habitatges amb la finalitat de mantenir a preu baix els preus del lloguer.
- Invertir en la compra de sòl per a la construcció d’habitatge social i, així, disminuir la dependència amb el sector privat.
- Promoure la participació de les persones llogateres en el disseny i desenvolupament de les polítiques d’habitatge locals.
- Invertir en una infraestructura professional important: implicació de les universitats, creació de programes per implicar a les persones joves, etc.
- Crear xarxes robustes pel foment de l’habitatge social entre tots els agents que hi intervenen.
