02.03.2016 | ‘Un ingrés mínim, ara’, article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, publicat a El Punt Avui | en PDF.
Fa temps que es parla de la possibilitat que es garanteixi una renda a la ciutadania que no té els ingressos mínims necessaris per a una vida digna. En les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP pel pla de xoc, es va pactar que el nou govern invertiria 70 milions d’euros en el programa de la renda mínima d’inserció (RMI) per tal de recuperar el nivell de cobertura perdut el 2011 per les retallades i restriccions en el seu accés. Les entitats d’acció social hem mantingut un diàleg obert amb les diferents administracions i hem fet propostes de millora de la RMI als diferents governs i partits, basades en la nostra experiència i coneixement de la gestió d’aquest programa. Aquest recorregut ens avala per exposar algunes reflexions.
a) El primer que cal decidir és si la RMI és únicament una prestació econòmica o és un programa sociolaboral amb un doble objectiu: assegurar uns mínims ingressos i aconseguir la transformació de la persona beneficiària potenciant la seva autonomia, per ajudar-la en la seva inserció social i laboral. Aquesta decisió implica aclarir si aquesta renda és només per a les persones que tenen dificultats d’ocupabilitat o bé és l’últim esglaó de les ajudes públiques per a aquells que no tenen cap altre ingrés. En la decisió cal considerar que actualment no existeix cap ajuda que cobreixi les mínimes necessitats vitals a qui no pugui accedir a la RMI.
b) Cal també donar resposta als perfils que no tenen accés a la RMI: entre ells, joves menors de 25 anys i aturats de llarga durada que ja hagin superat el límit de 60 mesos al programa (sovint són persones de més de 45 anys que mai més trobaran feina i que corren el risc de ser expulsades de la RMI i entrar en una fase de pobresa segura).
c) Si entenem que els beneficiaris han de ser subjectes actius que han de realitzar un procés personal per millorar les seves capacitats, és imprescindible articular amb més intensitat i flexibilitat l’ocupació i la prestació. Calen sistemes de complementarietat entre el món laboral i la RMI. Qualsevol experiència laboral hauria de ser un factor positiu del procés de capacitació i mai la causa de pèrdua de l’ajuda.
d) És molt necessària la col·laboració de tota la societat i especialment de les empreses que poden crear noves alternatives oferint espais d’aprenentatge i formació, encara que sigui en períodes limitats.
Serveixin aquestes propostes per aconseguir els canvis que ens facin superar un problema social no resolt.
