Vivim en una societat dual on les desigualtats entre la població s’incrementen i les diferències entre els més pobres i els més rics cada dia són més grans. Les dades socioeconòmiques ho corroboren i mostren un contrast encara més dràstic quan analitzem la realitat de la població migrada en relació a l’autòctona. Així trobem que el fet de ser migrat a Catalunya és un clar condicionant que aboca a l’exclusió.

El darrer informe INSOCAT d’ECAS, ‘Migracions i vulnerabilitat’, inclou entre altres aquestes dades:
– El 54,2% de la població dels països extracomunitaris està en risc d’exclusió, davant un 18,1% de la població autòctona
– La taxa d’atur entre les persones migrades és del 20,7%, més del doble que el 9,5% de les persones nascudes a l’Estat espanyol
– La pobresa en el treball afecta un 39,7% dels migrats amb feina, versus un 9,7% dels autòctons
– Al voltant del 30% de les persones procedents de fora de la UE que treballen cobren menys de 500 euros al mes
– El sistema de protecció social rebaixa la pobresa en dos punts entre la població migrada, mentre que entre la població autòctona es redueix 13 punts: gràcies a les transferències socials el risc baixa del 27,3% al 14,3% entre els nascuts a l’Estat espanyol i només del 50,5% al 47,9% entre els migrats
– El 14,8% dels infants fills d’immigrants van a l’escola bressol versus el 52,4% dels fills de persones nascudes aquí, i un 34,3% dels alumnes d’ESO amb nacionalitat estrangera estan en cursos inferiors als que els pertocarien versus un 13,4% de l’alumnat amb nacionalitat espanyola

Entre les dones d’origen migrat, aquestes dades són encara més colpidores.

El resultat de l’explotació estadística realitzada per a l’informe ens ajuda a entendre què significa el contrast existent a la nostra societat, però semblaria que no tenim gaire consciència de que 1.380.000 persones nascudes fora de l’Estat espanyol conviuen amb nosaltres a Catalunya. Quasi un 20% de la població és d’origen estranger, un segment format en més d’un 60% per persones d’entre 20 i 50 anys. Són persones que formen part de la nostra comunitat, que han arribat a les nostres terres per treballar i aconseguir un benestar del qual no gaudien als seus països d’origen, i que difícilment hi tornaran malgrat les condicions del tot injustes i excloents en què viuen aquí.

Com a societat no valorem la seva aportació, ni respectem els seus drets més elementals. Pateixen injustícies fruit en bona part d’actituds i estereotips racistes que generen discriminació, i que són l’origen i la causa de les dades que hem esmentat. No se’ls ofereixen oportunitats per desenvolupar-se plenament i representen una realitat invisible que sovint els porta a acceptar condicions d’explotació com única via per sobreviure.

A banda de respectar i complir els drets humans com a principi ineludible, cal educar en el respecte a la diferència, acceptar la transformació de la nostra societat i descobrir el valor de l’altre, entenent que la població migrada és un factor positiu d’enriquiment sociocultural i de creixement per a les futures generacions. Una nova mirada que ens permetrà construir una societat més acollidora i solidària, superant actituds xenòfobes i incorporant la interculturalitat com a valor.

Hem d’exigir una major col·laboració per part de les institucions municipals per facilitar l’empadronament de les persones nouvingudes, porta d’accés al sistema de protecció i prestacions socials. Avui malauradament són excepció els ajuntaments que ho fan i patim una llei d’estrangeria que dificulta la regularització administrativa, abocant les persones a situacions d’exclusió després de denegar-los totes les opcions. Mentre no es modifiqui aquesta llei, són els ajuntaments els que han d’assumir la responsabilitat de no posar traves a l’empadronament.

Cal estar atents a les irregularitats al món laboral, amb inspeccions i control per evitar tot incompliment de la normativa laboral, lluitar contra les pràctiques discriminatòries –en especial, entre les dones— i prevenir, en definitiva, l’explotació.

En àmbits com la salut i l’educació, s’han d’analitzar les causes de la discriminació que ens mostren les dades i abordar les dificultats d’accés al sistema de benestar amb la resposta més adequada a cada situació.

No podem seguir ignorant aquesta realitat que tenim al davant. Caldria potenciar una política informativa que faciliti estudis socioeconòmics on la variable de l’origen de la població sigui sempre present, i per altra banda integrar la idea que es tracta d’un segment de població que forma part de la nostra societat. I ha de gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats.