03.03.2020 | Article de Loli Rodríguez, portaveu de l’Aliança per la millora de l’atenció als adolescents i joves migrats sols (ECAS, FEDAIA i FEPA), publicat a Social.cat

La setmana passada es va donar el tret de sortida a una sèrie de mobilitzacions històriques del tercer sector català. Un clam sense precedents per dos motius: és la primera vegada que les entitats que tenim com a missió la defensa dels drets de la infància i l’adolescència sortim al carrer; i es tracta d’una mobilització en què entitats i professionals coincidim en la demanda.

Les entitats socials fa més d’una dècada que treballem amb tarifes congelades i retallades. Al llarg de tot aquest temps, les hem vistes de tots colors, però sempre amb una constant: govern rere govern, tots han reduït la inversió destinada a la protecció de la infància. Han deixat d’invertir en prevenció, i han rebaixat les tarifes de protecció. Com a conseqüència, creix la desigualtat i s’incrementa la vulnerabilitat, ja que cada cop és més difícil sortir del cercle de la pobresa.

Durant aquests deu anys de crisi, les entitats socials hem fet molts esforços per mantenir la qualitat dels serveis que oferim, respectant i millorant, sempre en la mesura de les nostres possibilitats, el conveni d’aplicació del sector, invertint en formació dels professionals, millorant els processos de treball, i innovant en metodologies i models d’intervenció.

Concursem i concertem places en contractes que no contemplen l’increment de l’IPC en períodes d’entre cinc i vuit anys, ajustem despeses i incrementem els costos financers a causa dels retards de més de 120 dies en rebre els pagaments de les factures.

Per què continuem? Perquè és la nostra missió. Per compromís. I perquè hi creiem. No deixarem desatesos ni els infants ni les seves famílies. Aquesta és la nostra fortalesa, però també la nostra feblesa.

Arribats a aquesta situació d’esgotament, i encara que a la fundació hem pogut mantenir les retribucions dels professionals, ens afegim a la convocatòria general per dir prou. No podem quedar-nos en silenci davant d’uns pressupostos que no contemplen cap increment ni en les tarifes dels serveis de protecció ni en els serveis preventius del model SIS. Hi teníem dipositades moltes esperances, i ens hem trobat amb no res.

Volem (i creiem que tots plegats necessitem) compartir acords i una posició ferma comuna amb la resta de professionals del sector. L’actual conveni d’Acció Social té molt marge de millora. De cara al futur, els professionals que gestionen serveis públics haurien de rebre la seva retribució directament de l’administració pública. En la situació en què ens trobem, treballant per sota de cost en alguns serveis, se’ns farà molt difícil mantenir la qualitat actual i arribar a poder realitzar millores, més que justificades, en les retribucions i els beneficis socials dels professionals de les nostres entitats.

Per això és tan important unir-nos per reclamar als grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya que presentin o recolzin i aprovin una moció als Pressupostos de la Generalitat que contempli almenys 90 milions d’euros per revertir els deu anys de pèrdues i 40 milions més per al desplegament del model SIS.
Mentrestant, nosaltres continuarem endavant, perquè la nostra missió, dissortadament, encara no està assolida, i perquè creiem fermament que garantir els drets de la infància és el nostre present i el nostre repte de futur.