Skip to content

30.11.2015 | Article de Carme Calafat, directora de l’Àrea d’Infància i Família de l’Associació Benestar i Desenvolupament, publicat a STOP desigualtats

Un any més arriba el 25N i el comptador de dones assassinades segueix sumant víctimes de forma implacable. En els darrers onze mesos s’ha comptabilitzat 55 dones assassinades, les darreres cinc durant els cinc dies que següents a la gran manifestació contra la violència masclista que va tenir lloc el 7 de novembre passat a Madrid. A les xifres esfereïdores de dones mortes, desenllaç de situacions de violència sostingudes en el temps, cal sumar les dades de dones que asseguren haver patit episodis de violència masclista. Segons la darrera enquesta publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), 3,3 milions de dones residents a Espanya majors de 16 anys asseguren haver sofert episodis de violència masclista, l’equivalent a un 12,5% de la població registrada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Amb aquestes dades a la mà, és evident que tenim per fer una important feina de transformació, que s’ha de dur a terme en cadascuna de les fases de la violència masclista i en tots els cicles vitals de la persona, començant per l’educació dels infants. Des de les entitats d’acció social cal treballar la violència masclista des d’un vessant transversal, incidint en la prevenció, però també en l’atenció, l’assessorament i recuperació de les dones. En l’àmbit de la prevenció, cal fomentar la consciència crítica i les relacions igualitàries entre els infants i joves. Aquest tipus de recursos són eines indispensables per fer una revisió de com la cultura patriarcal s’escola en cadascú de nosaltres des de la infància. La violència de gènere es transmet de generació en generació, és un problema estructural derivat d’un sistema patriarcal amb el qual convivim des que naixem. Podem aconseguir posar fre a aquesta xacra social transformant la societat des de l’arrel, apostant per la coeducació, eradicant les desigualtats socials, polítiques, laborals i salarials.

Des de 1995 han mort assassinades 1.378 dones per violència masclista a l’Estat espanyol. És sorprenent que amb aquestes dades encara hi hagi persones que afirmen que es tracta de fets aïllats i de caràcter privat, amb unes causes particulars i no socials. Les afectades tenen noms propis, que, sumats, parlen d’un col·lectiu que pateix les conseqüències d’una concepció de la societat que encara situa la dona en un segon pla. És necessari, per tant, seguir fent pedagogia i fer-ho col·lectivament, sumant totes les iniciatives que treballen sobre el terreny per aconseguir sacsejar la consciència col·lectiva i construir la xarxa de suport. Hem d’aprofitar l’impuls que ens dóna la celebració del 25N per aglutinar la societat entorn d’aquesta problemàtica i fer visible el patiment al qual estan sotmeses moltes dones.

Pot sonar repetitiu, però és una demanda imperativa: no podem quedar impassibles davant el comptador de dones assassinades. No podem normalitzar la violència perquè, contràriament a allò que algunes veus ens volen fer creure, no es tracta d’un afer privat: és social i ens afecta a totes i tots. És la nostra responsabilitat construir i formar part d’una xarxa social que consideri la lluita contra la violència masclista una prioritat.

 

  • Comparteix: