‘A les portes de la renda garantida de ciutadania’, article de Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘A les portes de la renda garantida de ciutadania’, article de Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

alesportes_RGC_TeresaCrespo_ECAS_elPeriodico12.06.2017 | Article de la presidenta d’ECAS publicat a El Periódico de Catalunya

  • La RGC ha de significar un canvi en els serveis socials i el mapa de prestacions per millorar el sistema de protecció

Quatre anys després que més de 121.000 firmes portessin la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida de ciutadania (RGC) al Parlament, l’acord entre la Generalitat i els promotors ens ha portat a les portes d’un nou dret subjectiu. Estem d’enhorabona perquè donem per fet que la Cambra aprovarà la llei abans de l’estiu i que la ciutadania de Cata­lunya podrà celebrar un petit gran pas que representa un punt d’inflexió en les polítiques socials.

No ha sigut fàcil desenvolupar el que preveu l’Estatut per assegurar una vida digna a tota la població. El calendari d’aplicació, la quantia de la prestació i la complementarietat amb les rendes del treball són alguns dels esculls superats. Finalment s’ha arribat a un acord amb la consellera Bassa gràcies a les renúncies per les dues parts, i em permeto agrair els esforços de tots en nom de les organitzacions que hem donat suport a la ILP.

Des de l’experiència de les entitats que treballem amb persones susceptibles de ser beneficiàries de la RGC, davant de la controvèrsia sobre els seus efectes, vull fer algunes aportacions.

S’ha dit que la RGC pot crear dependència i desincentivar el treball. Creiem en la inserció sociolaboral i defensem l’ocupació com un factor clau per a l’autonomia i la integració, però desgraciadament avui no és possible la plena ocupació, i per tant aquesta no pot ser l’única opció.

Millorar les competències

La RGC és una alternativa que, a més d’assegurar uns ingressos mínims, inclou mesures de capacitació i millora de les competències personals, i estableix uns requisits que forcen a complir uns compromisos i a acceptar un treball adequat.

Per als qui treballen a temps parcial amb un salari inferior a l’indicador de renda de suficiència (664 euros actualment), la complementarietat frenarà el fenomen dels treballadors pobres. Per als qui puguin trobar un lloc de treball, el model ha de potenciar un sistema de traspàs àgil i immediat entre la RGC i l’ocupació.

També s’ha dit que no tenim prou capacitat econòmica per afrontar la despesa que representa: es calcula que més d’un milió d’euros quan estigui plenament aplicada el 2020. Governar significa prioritzar, dissenyar polítiques fiscals per construir el model de societat que volem i perseguir el frau per disposar dels recursos necessaris. I també significa ser eficient per optimitzar els recursos: en aquest cas, aprofitar la nova conjuntura per portar a terme la simplificació, l’harmonització i la racionalització de les múltiples ajudes que han sorgit de forma reactiva i així guanyar en eficàcia, agilitat i coherència. La RGC ha de significar un canvi en els serveis socials i en el mapa de prestacions per millorar el sistema de protecció.

Pel que fa al possible frau que algunes veus sostenen que propiciarà, no acceptem cap corrupció, però no siguem hipòcrites i exigim la mateixa honestedat a tothom, pobres i rics. De picaresca n’hi pot haver en un percentatge molt petit, i evidentment cal posar els mitjans per evitar-la, però no criminalitzem els desafavorits mentre mirem cap a una altra banda amb les grans fortunes.

20170609_Posgrau-ABD20170613_TTS