‘No perdem el tren de la renda garantida de ciutadania’, article d’Oriol Illa al diari Ara

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘No perdem el tren de la renda garantida de ciutadania’, article d’Oriol Illa al diari Ara

RGC_OriolIlla_Ara08.03.2017 | Article d’Oriol Illa, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, publicat al diari Ara

La renda garantida de ciutadania (RGC) està a punt de ser una realitat i de ser aprovada al Parlament. Aquest tren ja no el podem perdre. La RGC sorgeix d’una iniciativa legislativa popular que va recollir 121.191 signatures i que planteja una prestació econòmica mensual, que fixa en dotze pagues de 664 euros, per garantir que tothom tingui uns ingressos per damunt del llindar de la pobresa. Es tractarà, sense cap mena de dubte, d’un pas molt important per ampliar i millorar el sistema de protecció social de les persones més vulnerables a Catalunya i reduir els índexs de pobresa que patim. En els propers mesos podria fer-se realitat l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, que diu que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”, i complir la resolució 18 sorgida del ple sobre l’emergència social celebrat ara tot just fa un any al Parlament de Catalunya.

Per a la Taula del Tercer Sector, la renda garantida de ciutadania esdevé una de les eines més importants que ens han de permetre abordar la lluita contra l’exclusió i les desigualtats socials. A Catalunya, segons l’Idescat, el 19% dels catalans viuen sota el llindar de pobresa, i segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA) hi ha 171.200 llars catalanes amb tots els membres a l’atur.

Per crear un model sòlid i consolidat d’aquesta prestació, és necessari el màxim grau de consens possible entorn de la futura RGC. En aquest sentit, és important un acord de totes les parts implicades (entitats socials, comissió promotora de la ILP, grups parlamentaris i Govern) i, en conseqüència, defugir línies vermelles de cap d’aquestes parts que facin inviable arribar a l’acord. El camí recorregut és molt llarg i no ens podem permetre llençar a les escombraries tota la feina feta durant els últims anys.

L’impuls, per fi, de la RGC ha de permetre integrar i simplificar el conjunt de prestacions socials per millorar i ampliar la protecció de les persones més vulnerables. La resposta a les necessitats bàsiques ha de ser integral i global. Alhora, és imprescindible que en la futura RGC s’asseguri una gestió ràpida i eficaç que permeti que les tramitacions de sol·licitud, acceptació, suspensió i represa de la RGC es facin de la manera més diligent possible, creant els instruments tecnològics necessaris per a aquesta finalitat. Alhora, resultarà imprescindible disposar d’una memòria econòmica que indiqui quina és la previsió d’univers beneficiari d’aquesta renda i, en conseqüència, quin serà l’impacte econòmic de la seva aplicació.

El model que s’acabi aprovant hauria de respondre a una proposta sostenible econòmicament i que faci viable la seva aplicació en el marc pressupostari del Govern, buscant les fórmules possibles per portar a terme aquesta política prioritària. Un instrument fallit en l’àmbit pressupostari ens portaria al pitjor dels escenaris. El fet que la quantia econòmica de la RGC estigui vinculada a l’IRSC (indicador de renda de suficiència) fa necessari tenir en compte que aquest indicador està congelat des del 2010 i que està molt per sota del salari mínim interprofessional (SMI). Així doncs, també caldria començar a abordar una actualització que permeti un creixement d’aquest indicador gradual i pressupostàriament viable que l’acosti al màxim possible al SMI.

Finalment, i atès que les entitats socials creiem que hem de tenir un paper més significatiu en aquestes polítiques, cal definir bé quin haurà de ser el nou paper que hauran de desenvolupar les entitats socials en la planificació, la gestió i l’acompanyament tant dels plans d’inserció laboral i d’inclusió social com de la RGC. Les entitats socials treballem al territori i coneixem les persones que hauran de ser perceptores de la RGC; les entitats socials actuem amb un ferm compromís cap a les persones que, per circumstàncies diverses, ho tenen més difícil. Perquè sabem que el nostre futur també depèn del seu futur. Per tant, si volem créixer no hi ha una manera millor que preocupar-nos de com fer una societat més justa socialment i, fent-ho, estarem indubtablement enfortint allò que representem. Som a l’andana a punt d’agafar el tren de la RGC. No el podem perdre.

Logo ajuts DiplocatFina Rubio, Surt