‘Una assignatura pendent’, article de Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Una assignatura pendent’, article de Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

20140331_Assignatura pendent_opi TCrespo_elPeriodico31.03.2014 | Article d’opinió de la presidenta d’ECAS publicat avui a El Periódico de Catalunya | en PDF

A Catalunya segueix sent una necessitat urgent un gran pacte per lluitar de forma efectiva contra la pobresa

La realitat és més incisiva que els discursos. En la lluita contra la pobresa i les desigualtats, els últims mesos ens han brindat bones ocasions per anar més enllà de les paraules i les bones intencions, però els moments d’esperança s’han convertit en desenganys i deixen pas a una certa desesperació.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2014 va ser la gran oportunitat per establir prioritats i assegurar una cobertura mínima de les necessitats dels ciutadans, però els debats parlamentaris van passar de puntetes sobre aquestes qüestions. Les preocupacions es van centrar a no superar el dèficit fixat i, amb el beneplàcit de la majoria, es van aprovar uns pressupostos presentats com «els més socials de la història». La xifra del 71% destinat a polítiques de benestar, incloent-hi salut i educació, va deixar al marge el detall que les successives retallades ens obliguen a respondre a una demanda creixent amb menys recursos que fa deu anys.

Des d’aleshores, els fets ens demostren que els pressupostos i les polítiques que se’n desprenen no aborden amb decisió la penúria de molts catalans. L’increment de la pobresa i les desigualtats és una realitat que no es pot obviar i els partits de l’oposició van forçar un debat al Parlament fa poques setmanes. No obstant, malgrat que aquesta vegada sí que es va parlar del tema, els acords obtinguts van ser mínims i no van suposar cap augment de les partides pressupostàries.

La realitat, per tant ens continua interpel·lant. Ens diu que és necessari revisar el que es va aprovar en el seu moment i ens empeny a buscar noves ocasions per afrontar el problema, perquè els nostres conciutadans estan patint situacions insostenibles i els nivells de pauperisme resulten inacceptables; més fins i tot en un país que està entre les potències econòmiques del món i que té recursos suficients. Sentim vergonya que no es trobin alternatives a una realitat tan dolorosa, reflex de la injustícia d’aquest món ric i suposadament civilitzat.

No obstant, malgrat la decepció crec que no tot està perdut. M’agradaria que les experiències una mica amargues d’aquests mesos ens servissin per evitar els mateixos errors en el futur. La nova ocasió per identificar i potenciar nous recursos contra la pobresa ja existeix, és a la nostra agenda, i vull pensar que aquesta vegada els nostres polítics seran capaços de superar els seus interessos particulars. El Govern va presentar al febrer una proposta de pacte contra la pobresa que va ser –juntament amb les entitats socials, que no vam poder intervenir en el ple malgrat la sol·licitud expressa dels seus convocants– el gran absent del debat parlamentari.

A alguns partits no els va interessar discutir-ho, però encara hi ha una mínima confiança que aquest pacte pugui ser una nova oportunitat, i no podem desaprofitar-la. El document proposat, encara en brut, espera la veu dels partits i de la societat per aconseguir que projecti accions noves i diferents per afrontar l’extraordinari repte que ens planteja el dia a dia de la gent.

El pacte ha de permetre transformar la realitat. Se li ha de donar un contingut d’acord amb les necessitats actuals, que reculli les resolucions mínimes aprovades en el debat del Parlament i garanteixi més transparència. Ha de quedar clar què es modifica, què és nou, què se segueix fent i amb quins recursos compta cada acció. Ha de fixar objectius clars a curt, mitjà i llarg termini, i establir indicadors que permetin controlar i avaluar la seva aplicació, sense oblidar la participació de tots els actors de la societat.

Juntament amb el pacte, hem de recordar que és obligat un canvi en les polítiques fiscals per obtenir més ingressos que permetin fer front a l’increment de la inversió social. La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària ha fet propostes sobre la futura reforma fiscal que s’haurien de tenir en compte. Demana un sistema tributari proporcional i redistributiu que garanteixi la justícia fiscal i impedeixi escapar-se de la seva aplicació per mitjà del frau i l’evasió fiscal. Reclama una reestructuració del sistema impositiu que permeti una recaptació superior a través de l’impost de societats, el de patrimoni i les operacions especulatives, en lloc de carregar la pressió fiscal sobre les rendes del treball o l’IVA.

Avui Catalunya necessita un gran pacte de lluita contra la pobresa i les desigualtats i una nova política fiscal que superi els interessos particulars, polítics i econòmics per construir un país no només lliure i sobirà, sinó també més just i menys desigual. No podem esperar que el pas del temps o un canvi en el context polític resolguin el problema per si mateix. És urgent i no hi ha cap altra opció que actuar.

Article  complet en PDF

 

Desa un comentari

1