‘Prou excuses, acollim ara’, article de Montserrat Feu a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Prou excuses, acollim ara’, article de Montserrat Feu a Social.cat

01.03.2017 | Article de Montserrat Feu, presidenta de l’Associació Atlàntida, a Social.cat

Aquest ha sigut el lema de la gran manifestació que el dia 18 de febrer va recórrer els carrers de la ciutat fins al mar, a la platja del Somorrostro de La Barceloneta, organitzada per la plataforma Casa Nostra, Casa Vostra, amb una participació massiva de la població: famílies, entitats socials, ONGs, grups de refugiats, venedors ambulants, sindicats, representants dels partits polítics i del Govern català… Al voltant de 300.000 persones segons els organitzadors, la manifestació més gran que s’ha fet a Europa per donar suport a les persones refugiades, i com a colofó de la campanya unitària amb un concert solidari al qual van assistir unes 15.000 persones i una recollida de més 70.000 signatures.

Podem dir que hi ha hagut una gran resposta ciutadana, amb un clam massiu a favor d’acollir refugiats, denunciant les polítiques restrictives de refugi i de fronteres de la Unió Europea i demanant al Govern que assumeixi els seus compromisos. Segons els acords de la UE, l’Estat espanyol havia d’acollir 17.000 refugiats i de moment només n’ha acceptat uns 700. A Catalunya s’han cobert tan sols un terç de les 1.250 places acordades. Dels fons de la UE que ha rebut l’Estat espanyol per als refugiats i la concessió de l’asil, un 40% s’han destinat a les deportacions i els CIE, els Centres d’Internament d’Estrangers. La manifestació ha tingut un gran ressò a la premsa de diferents països europeus, subratllant que es tracta del primer esdeveniment europeu a favor dels refugiats.

A Catalunya ha augmentat de manera considerable la població en els darrers anys –a l’entorn d’un milió i mig de persones en una dècada—, i malgrat algunes situacions de conflicte hi hagut certa integració i s’ha mantingut un bon nivell de convivència entre catalans de diferents orígens. Podríem dir que s’ha aplicat la cèlebre frase “es considera català qui viu i treballa a Catalunya”, si bé la greu crisi econòmica que estem patint ho dificulta tot. Més enllà de sortir al carrer a denunciar i manifestar que volem acollir, estem disposats a compartir el nostre petit nivell de benestar?

L’arribada dels refugiats al nostre país ens planteja nous i vells reptes, tant a nivell individual, com a ciutadans, com professional i col·lectiu, a les entitats socials. Les organitzacions tenim ja una considerable experiència de treball amb una població diversa i plural, així com de treball en xarxa i de consens entre el sector públic i el privat. El Pacte Nacional per la Immigració de 2008 i la Llei d’Acollida en són dos exemples. Cal ressaltar la importància del món associatiu i de les entitats en el procés d’acollida, així com el paper que haurien de jugar les polítiques de refugi i d’asil en la integració dels nouvinguts.

La plataforma Stop Mare Mortum denuncia també la dura situació a la nostra frontera sud, ja que som porta d’entrada a Europa. Els grups que sobreviuen als boscos del Marroc després d’un llarg viatge per l’Àfrica fugint de les guerres i els conflictes, la tanca de Ceuta i el degoteig de morts per aquesta via són un problema antic que no obté als mitjans de comunicació el mateix reflex que el dels refugiats que esperen per entrar des de Grècia. El 2016 es van produir 5.000 morts al Mediterrani i més de 300 a la nostra frontera sud.

Els organitzadors de la mobilització han demanat a la Generalitat un pacte social contra el racisme i la xenofòbia que ha de partir de l’anàlisi de la situació i permetre establir els compromisos necessaris entre les diferents parts, ciutadania i institucions, així com el treball en xarxa que cal portar a terme.

A Catalunya ens queda encara molt per fer per poder dir que “som terra d’acollida”, i subscric el missatge clau de la campanya: “Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna”. A totes aquestes persones els volem dir “casa nostra és casa vostra”.

MinistraDMontserrat_TCrespoECAS_frontalfeminitzacio_pobresa_perspectiva_genere_