29.09.201 | Article de Mercè Darnell, Cap de Programes i Serveis de Càritas Diocesana de Barcelona
Malgrat l’esforç d’entitats públiques i privades perquè els infants d’entorns amb pocs recursos tinguin els àpats coberts, en cada vegada més famílies, l’alimentació és desequilibrada, precària i insuficient. I és que aquestes famílies no poden planificar el menú setmanal de casa en funció de l’edat de la canalla, del que aquesta ha menjat a l’escola, d’al·lèrgies o malalties que puguin presentar, etc. Sovint, només poden comptar amb el que entitats o parròquies, per exemple, els proveeixen en espècies, i per això viuen en una situació d’inseguretat alimentària. La seva alimentació no és ni equilibrada ni variada ja que no poden decidir què menjar i com en funció de les seves necessitats. Potser han de conformar-se en repetir el plat de pasta o fa temps que no proven la fruita, l’amanida, el peix o la carn perquè no els poden obtenir de forma habitual.
En aquest context d’inseguretat alimentària és important fer referència al paper que administracions i entitats socials desenvolupen per assegurar que els infants de Catalunya estiguin ben alimentats. En aquest sentit, cal destacar les beques menjador i els ajuts per garantir que els nens i les nenes puguin tenir els menjars coberts fora del calendari escolar (en les colònies, per exemple). D’altra banda, també cal subratllar l’esforç perquè els berenars dels infants que acudeixen als centres oberts o casals d’estiu siguin cada vegada més complets; gairebé són com un sopar.
Si bé aquestes mesures ajuden a esmorteir el cop de la crisi en el benestar dels infants, cal, però, plantejar una altra reflexió: …/ llegir complet al web de Càritas
