06.10.2014 | Article de Xavier Puig, president de La Confederació – Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, publicat a El Periódico de Catalunya
Com a organització empresarial que representa les entitats no lucratives que presten serveis socials i d’atenció a les persones al nostre país, fa temps que la Confederació està preocupada per la fragilitat del sistema de finançament d’aquests serveis. Els últims anys hem vist com la crisi i les conseqüents dificultats pressupostàries de les administracions públiques han tingut un impacte directe en el sector: retallades, endarreriments en el pagament de factures, suspensió de prestacions, etcètera.
Si bé som plenament conscients de la complexitat del moment que vivim i de la situació de falta de liquiditat de bona part de les administracions públiques, ens sembla inadmissible que aquesta situació castigui un sector que gestiona
uns serveis que es dirigeixen a col·lectius especialment vulnerables i que donen resposta a drets socials bàsics de responsabilitat pública.
El nostre compromís són les persones i la nostra responsabilitat és garantir la qualitat dels serveis públics que gestionem. De la mateixa manera, és un deure de les administracions complir amb els compromisos contrets i pagar el que correspon a aquestes entitats perquè puguin fer la seva feina en bones condicions i complir amb les seves
obligacions (laborals, fiscals…). Com han fet sempre, i des d’aquesta vocació de servei públic, les entitats que representem fan tot el possible per continuar prestant els serveis amb la qualitat exigida, buscant solucions que fonamentalment passen per trobar unes vies de finançament alternatives a les quals no és fàcil accedir i que, si s’aconsegueixen, impliquen endeutament i el pagament d’uns interessos per un finançament que és responsabilitat última de l’administració pública. Es pot dir que s’ha arribat a la paradoxal situació que el tercer sector finança l’Administració pública.
Una bona notícia
En aquest context, l’anunci del Ministeri d’Hisenda de la posada en marxa d’un FLA social perquè els ajuntaments puguin cobrar els convenis subscrits amb les comunitats autònomes en matèria social ens sembla –d’entrada, i sense haver llegit la lletra menuda– una bona notícia. Perquè les administracions locals desenvolupen un paper fonamental en l’àmbit dels serveis socials i ens consta que durant aquests últims anys de dificultats
econòmiques molts ajuntaments han garantit –amb gran esforç– el manteniment dels serveis malgrat el deute de l’administració autonòmica. Per tant, en la mesura en què aquesta iniciativa permeti millorar les finances municipals, des del sector podrem treballar amb més tranquil·litat i garanties.
No obstant, i sense obviar la responsabilitat de les autonomies, hem de recordar al Govern que és l’Estat qui té la responsabilitat de dotar les comunitats del finançament suficient per poder garantir el desenvolupament competencial en matèria de serveis socials. I avui, a Catalunya, aquest tema no està resolt. Per tant, benvingut sigui el FLA, però això no ha d’amagar l’arrel del problema.
