12.12.2017 | Nota de premsa de Càritas Diocesana de Barcelona

• 9 de cada 10 persones grans que compten amb el suport de Càritas Diocesana de Barcelona tenen una pensió igual o inferior als 502€
• El 70% de les persones grans acompanyades per Càritas viuen soles i 7 de cada 10 són dones
• Demanem revisar la pensió no contributiva a l’alça (actualment situada en 368,90€ per 14 mensualitats a l’any) i que aquesta s’atorgui com un dret individual

Barcelona, 12 de desembre de 2017 – La població catalana de 65 anys o més ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur. Es tracta d’un procés lligat a l’augment de l’esperança de vida que succeeix a la majoria dels països desenvolupats. El 2016, gairebé 1,4 milions de persones tenien 65 anys o més a Catalunya. D’aquestes, un 16% es trobaven en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE), segons dades de l’IDESCAT. La majoria de les persones grans que reben el suport de Càritas Diocesana de Barcelona es troben en aquesta situació de pobresa, i aquest Nadal volem acostar-nos a un col·lectiu que massa sovint és invisible.

Durant el 2016 vam acompanyar a 1.312 persones de més de 65 anys, un 11% més que el 2015. El 70% d’aquestes persones grans viuen soles, xifra que contrasta amb el 17,6% que es troben en aquesta situació a Catalunya (300.000 persones, 175.000 de les quals viuen soles sense desitjar-ho, segons el darrer informe INSOCAT d’ECAS).

En matèria econòmica, 9 de cada 10 persones grans a les quals donem suport tenen una pensió igual o inferior als 502€, i també destaca la feminització de la pobresa en la gent gran, ja que 7 de cada 10 són dones.

Les dones es troben en major risc de pobresa que els homes, ja que compten amb pensions més baixes pel fet de no haver cotitzat o haver tingut trajectòries laborals més curtes, intermitents i salaris més baixos.

Quan les persones grans ja no poden estar a casa correctament ateses, l’espera de plaça en residència pot generar molt malestar i angoixa. Cal garantir i ampliar les places de qualitat en residències per donar cabuda al creixent nombre de persones grans, que en molts casos tenen ingressos baixos.

Denunciem els llargs temps d’espera de moltes persones per ser valorades i per reconèixer-los el grau de dependència, període durant el qual la seva salut s’agreuja. El mateix passa amb les persones que sol·liciten revisió de grau: algunes vegades, quan els arriba la resolució, ja són mortes. Les valoracions de l’administració només mesuren la dependència, i no tenen en compte els factors socials o de salut (malalties mentals, etc.) Finalment, demanem revisar la PNC (pensió no contributiva) a l’alça, que actualment se situa en 368,90€ per 14 mensualitats a l’any. Cal que aquesta s’atorgui com un dret individual i no en funció de la convivència. No podem acceptar que si dues persones d’una unitat familiar són perceptores de la PNC, això les penalitzi.

Les persones grans ens aporten les seves vivències i experiències, i hem de fer-los-hi costat en el darrer tram de la seva vida. El desig d’aquest Nadal és que les persones grans visquin amb esperança i comptin amb una mà a la que agafar-se i poder fer camí en companyia. La solitud és un problema molt acusat en la nostra societat, i és responsabilitat de tots fer-hi front.