27.08.2018 | Article de David Rodríguez Abellán, director tècnic del postgrau ‘Menors estrangers no acompanyats. Persones en trànsit a la recerca d’una vida digna’ (TSCAT, UB i Fundació IDEA)
Qualsevol societat que cerqui la millora i que pretengui excel·lir, només ho pot fer obrint portes i finestres; afegint trets, caràcter i desitjos de tots els que dia a dia la trien com a terra on arrelar-se, com a redós on fer parada i fonda per, després de donar i rebre, seguir el camí; o com a pas segur de qui veu més enllà una nova llar.
Darrerament, més que mai, la nostra societat és quelcom més que ‘un país petit’, com deia en Llach. És un espai de trobada universal de cultures i expectatives; una munió de gent que vol ser acollida i, si fem cas i ens creiem de veritat el clam ‘Volem Acollir’, una immensitat de persones amb les mans i les ments obertes.
En aquest cas són els adolescents i joves migrants sense referents adults els qui requereixen una especial atenció. La bona voluntat, tot i ser indispensable des d’una mirada empàtica, no sempre és suficient per, més enllà del copet a l’esquena, atendre i acompanyar com cal a qui ve a trobar-nos.
Si realment som el que diem, mai no farem distincions entre uns i altres, entre adults i joves, entre nord-africans i subsaharians, entre asiàtics i africans. Per tant, partits polítics, administracions de tots els nivells, tècnics i experts, tercer sector, col·legis professionals, institucions acadèmiques i particulars ens posarem a disposició per assolir objectius transcendents, com ho és possibilitar espais de convivència on cada individu pugui imaginar el seu futur.
És clau fer una mirada crítica a les nostres capacitats d’acollida i resposta al ventall de reptes que ens planteja l’arribada de noves persones a les nostres ciutats i pobles per tal d’evitar una proposta imprevista que, a la llarga, es podria tornar en contra dels propòsits inicials. Si això passés, correríem el risc de cremar professionals i institucions, malmetre el clima social, torpedinar confiances entre Administració i serveis i, sobretot, posar en perill la qualitat professional i humana de l’acollida. Cal aturar i evitar, per damunt de tot, establir-nos en l’oxímoron de l’espontaneïtat programada o de la planificació desendreçada.
Cal romandre atents també a aquells que, de ben segur, voldran erigir-se com a savis de la qüestió tot i no haver ofert fins al moment solucions integrals. I relativitzar a qui pretén fer del nom la cosa, centrant discursos en qüestions que, essent importants, no poden ser part del problema. I també, com no dir-ho, als adolescents i joves que arribant de nou, boicotejaran qualsevulla proposta per a una òptima acollida.
Però sobretot cal fer, dissenyar i pensar amb ells, amb els adolescents i joves que arriben, de manera que se sàpiguen protagonistes del seu nou itinerari, del seu decurs o del seu trànsit.
Amb aquest esperit de servei i amb el propòsit d’aprofundir en la realitat per dissenyar respostes que entomin com a metodologia l’aprenentatge i la capacitat resilient dels adolescents i joves migrants, tres institucions clau –Universitat de Barcelona, Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i Fundació Idea— hem volgut unir esforços en un programa docent adreçat als professionals de tots els sectors implicats.
En forma de postgrau, volem oferir un coneixement ampli i minuciós per afrontar amb encert els reptes que representa per a tots l’acollida d’adolescents i joves migrants sense referents adults al nostre territori, mal anomenats MENA. Ho fem acompanyats de més de trenta especialistes dels àmbits de la justícia, la salut, la intervenció educativa, la cooperació internacional, la psicologia, la intervenció social comunitària i el sistema de protecció, així com dels mateixos joves migrants.
A més de viatges de coneixement al sud de França i al Marroc, el postgrau comptarà amb seminaris en què tècnics internacionals, referents al nostre país de la protecció i la cura de la infància, doctores en qüestions de resiliència i apreciació i lletrades d’alts tribunals de justícia permetran als alumnes construir un escenari global al voltant dels adolescents i els joves migrants.
Iniciatives cooperatives com aquesta, juntament amb decisions polítiques adequades i l’acollida generosa i confiada de la ciutadania, ens permeten albirar noves societats més justes i humanes.
