27.09.2018 | Article de Rosa Balaguer, vocal d’Incidència pública d’ECAS, a El Periódico de Catalunya

L’arribada d’adolescents no acompanyats no és una contingència puntual, si ens limitem a apagar el foc no resoldrems el problema

Els darrers dies ha esclatat una crisi que es podria haver evitat i sobre la qual havíem alertat. Els joves migrants sense referents familiars (mal anomenats ‘MENA’) s’han convertit en una emergència i ara cal apagar el foc evitant que dormin en comissaries o en qualsevol altre lloc inadequat, com ja ho era la Ciutat de la Justícia fa gairebé un any. Les entitats socials seguirem fent tot el que podem –i més, com sempre— per donar resposta a la urgència, però si ens limitem a apagar el foc no resoldrem el problema.

La reactivació de l’espai de treball conjunt que ahir va reunir tots els agents implicats després de tres mesos d’inactivitat és una bona notíca, però cal que intensifiqui el seu ritme de treball i sigui realment operatiu. Ara es demostra com era de necessari el que havia de fer aquesta Taula d’atenció integral dels menors sense referents familiars: planificar a mitjà i llarg termini les polítiques migratòries i socials per gestionar el fenomen. És el que més ha mancat, juntament amb els recursos econòmics per fer-ho possible.

L’arribada a Catalunya d’infants i adolescents sense referents familiars no és una contingència puntual, és un fenomen migratori estructural que va en augment des de fa tres anys. Per donar-hi una resposta adequada cal treballar de manera permanent i amb visió preventiva, com reclamem des del Tercer Sector Social en tots els àmbits i serveis d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. L’objectiu és apoderar-les per evitar processos d’exclusió i enfortir la cohesió social.

Valorem positivament que el Govern hagi agafat les regnes de l’assumpte i lideri la gestió de l’emergència, ja que es tracta d’un repte de país que requereix un abordatge integral i transversal, amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat i d’altres administracions i agents socials. Els poders públics han d’abordar-lo des d’un context global i destinar-hi els recursos econòmics necessaris, però en última instància el conjunt de la societat som corresponsables de l’acollida i la integració dels migrants.

Entre tots i totes hem de garantir l’acompanyament i la inclusió perquè les persones nouvingudes, siguin o no menors, puguin gaudir d’unes condicions de vida dignes.

Les entitats socials continuarem treballant al peu del canó, però també alçarem la veu per defensar els drets de les persones i exigir els mitjans necessaris per donar-los compliment. El sistema de protecció social està sobresaturat, els professionals estan tensionats i hi ha uns límits que no es poden traspassar si volem garantir unes mínimes condicions de seguretat i qualitat en l’atenció.

Per tant: resolem l’emergència, per suposat, però alhora abordem també de manera urgent i sense pausa la planificació i les mesures de prevenció perquè els joves sense referents d’avui no siguin els adults exclosos de demà. Les polítiques socials han de ser prioritàries sempre i s’han de finançar adequadament en qualsevol circumstància per construir el país just i solidari que volem.