11.12.2020 | En relació a l’incendi en una nau del barri d’El Gorg de Badalona que ha causat la mort de tres persones i n’ha deixat més d’una vintena ferides, ECAS ha emès una declaració (PDF) en què denuncia la creixent precarietat i les situacions cronificades d’infrahabitatge, pobresa i exclusió que donen lloc de manera constant a vulneracions de drets i patiment.
“No parlem de fenòmens nous, ni d’accidents imprevisibles, ni de situacions de risc inesperades“, assenyala el text. “Com en tantes altres ocasions en què la misèria i el patiment humans salten al primer pla de l’actualitat arran de tragèdies o conflictes, parlem de vulneracions de drets sistemàtiques per part d’un sistema que no garanteix a la seva ciutadania ni tan sols les necessitats més bàsiques. Ni la seguretat, ni el dret a la integritat física, ni el dret a la salut, ni el dret a la vida. Ho hem vist amb altres incendis causats per situacions de pobresa energètica, amb els temporers agrícoles o amb els menors migrats sols, entre altres. I en aquest cas parlem sobretot de milers de persones a les quals no es reconeix ni tan sols la condició de ciutadanes i se les aboca a l’exclusió, negant-los l’oportunitat de tirar endavant i contribuir a la societat com a subjectes de drets i deures.”
Situacions conegudes, inacció flagrant
El darrer informe INSOCAT, Migracions i vulnerabilitat, posa de manifest com “el propi procés migratori i la Llei d’estrangeria són factors generadors de pobresa per a una part de la població. Les persones a qui es condemna a una situació administrativa irregular ho estan també al treball submergit, a una major explotació laboral, a obstacles per accedir al sistema de protecció social o a l’exclusió residencial”. I per això ECAS conclou a la declaració:
“Així doncs, res de nou; i això és el més greu. Un cop més, reclamem una campanya de regularització de persones migrades en situació irregular que reconegui els seus Drets Humans i com a ciutadanes d’aquest país; que els doni oportunitats i els permeti treballar i accedir a tots els serveis i recursos del nostre sistema de protecció. Feble i insuficient, però que ha de ser, en tot cas, universal. I reclamem, també un cop més, que tots els ajuntaments compleixin amb l’obligació d’empadronar les persones que viuen al municipi. El padró és la porta d’accés a la resta de drets socials i no es pot negar a ningú.”
En la línia de l’ideari de la federació –que defensa la transformació estructural i les polítiques integrals, amb visió preventiva i enfocament comunitari–, el text afirma: “La millor política social és la garantia de drets i la prevenció. El patiment i els riscos que comporta desatendre les necessitats de la població generen uns costos socials i econòmics molt més alts. Acollir significa integrar i cohesionar la societat reconeixent la diversitat que ens enriqueix. Prou de negar drets, prou d’excloure i prou precarietat!”
