06.10.2021 | Formació de CIEMEN
Per què és fonamental el dret a la diversitat? L’escola anual del CIEMEN arriba aquest 2021 a la seva sisena edició amb l’objectiu de reflexionar sobre aquesta pregunta clau i de donar-hi respostes. I, per a fer-ho, aborda les interseccions entre els drets col·lectius (sobretot, però no només, dels pobles) i els drets de les dones des d’una perspectiva alhora històrica i atenta al present, crítica i heterodoxa, i amb una metodologia que combina sessions teòriques amb altres de participatives i diversos tallers on les aportacions de l’alumnat són essencials. De fet, i com a novetat, us proposarem —de manera voluntària— de coordinar amb nosaltres un número de la Col·lecció Drets Col·lectius i decidir-ne els continguts un cop s’acabi l’Escola.
Després de l’èxit de participació de l’edició de 2020 —la primera que vam celebrar en línia—, tornem a oferir l’Escola amb aquesta modalitat a distància i durant els mesos de tardor. Continuant amb la política anticrisi davant les conseqüències de la pandèmia, mantindrem el preu superreduït de 35 euros que ja vam oferir l’any passat.
De què parlarem?
El món modern i contemporani, configurat a partir de l’ascens i expansió del capitalisme sustentat sobre el patriarcat ja prèviament hegemònic, es configura en un context d’atac a moltes col·lectivitats, de no reconeixement dels seus drets i d’imposició de models uniformitzadors. Aquest procés, paradoxalment, té lloc en paral·lel amb l’ascens de l’humanisme i, posteriorment, de la il·lustració, i de les nocions de llibertat i progrés que hi són sovint associades, que en alguns casos són el germen de les resistències i contestacions que provaran de transformar-lo fins als nostres dies.
En el marc d’aquesta modernitat ambivalent sorgeixen i es mantenen situacions de vulneració de drets col·lectius i de les dones a tots els nivells, però també algunes escletxes des d’on es poden generar alternatives emancipadores.
L’Escola mostra les claus d’aquest procés per a afavorir-ne una millor comprensió, facilitar la interiorització de la vinculació entre vulneracions i contribuir a la cerca d’eines i mecanismes alternatius de resistència i transformació des dels drets dels pobles, els drets de les dones i els feminismes, amb mirades complementàries des d’àmbits tan diversos com l’ecologia, la llengua, les migracions, l’economia, les cures o el cinema.
De quins pobles parlarem?
Una de les característiques més destacades dels continguts de l’Escola del CIEMEN és el fet que recolzen en l’actualitat de nombrosos pobles sense estat del món. En aquesta edició es parlarà de pobles amb què el CIEMEN treballa en diversos projectes i actuacions, com l’amazic i el kurd, així com de molts altres que, per motius d’actualitat, demanen una mirada atenta: els pobles andins en el marc de la nova presidència peruana, el poble maputxe en el procés constituent xilè, Groenlàndia en el seu camí d’emancipació nacional, el País Basc en la sessió inaugural, o encara les llengües dels pobles minoritzats d’Europa i de l’Amèrica del Nord. Només per esmentar-ne els més destacats.
A qui s’adreça?
No hi ha una limitació específica: s’hi pot inscriure qualsevol persona interessada a aprofundir en el coneixement dels drets col·lectius, dels drets de les dones, els feminismes i la diversitat, i de les interrelacions entre ells. No obstant això, els continguts de l’Escola estan orientats sobretot a estudiants universitaris i a persones que treballen en el tercer sector. També forneix d’eines útils a professionals d’àmbits com el periodisme, l’ensenyament o l’administració.
Alumnat internacional
L’Escola del CIEMEN va néixer amb vocació de facilitar l’intercanvi de contactes, experiències i coneixements entre persones provinents de diversos pobles del món. Per aquest motiu ofereix cada any entre 5 i 8 places a alumnat internacional que participi en organitzacions polítiques o socials, sobretot de pobles sense estat de la resta l’Estat, de l’àrea mediterrània i de l’Amèrica Central i del Sud. Per a facilitar-ne la participació, les sessions de l’Escola es fan majoritàriament en castellà.
