26.02.2022 | Article d’opinió de Lluís Puigdemont al Social.cat
Les dades econòmiques dels últims deu anys diuen que hi ha un augment de la renda per càpita. Però per algunes famílies, que són ateses des de les entitats d’ECAS, els està suposant un miratge que mai se’ls fa realitat. Aquesta suposada millora que veiem a l’empresa, no l’estem veient a les economies domèstiques de les famílies. I, per descomptat, no s’està reflectint gens ni mica en els seus ingressos: Sobreviu l’economia, pateix la ciutadania, com exposa i argumenta el darrer informe INSOCAT. Els sous segueixen essent baixos, o més baixos. I per contra, el nivell de vida cada vegada puja més. Hi ha incapacitat de conciliar el creixement econòmic amb el progrés social. Fa més de deu anys que ens trobem amb una pobresa cronificada. Això ens fa parlar d’un nombre creixent de famílies pobres, de treballadors pobres, fins i tot, quan en el millor dels casos tenen la sort de disposar d’una feina fixa. I el futur no sembla que ens porti cap a una millora.
La pandèmia ha posat contra les cordes, encara més, les famílies que sobreviuen amb uns ingressos baixos i, molt sovint, inestables. Catalunya ha arribat a tenir quasi dos milions de la seva població en risc de pobresa o exclusió, una quarta part de la seva població. Són persones que o bé han perdut el seu lloc de feina, o continuen amb una situació d’atur de llarga durada de fa anys, o només tenen accés a feines temporals o estacionals poc qualificades amb uns sous irrisoris. Però ni la política ni l’economia no han estat capaces de trobar quina ha de ser la combinació que traslladi el creixement econòmic a una millora de les condicions de vida de tota la població. Aquest hauria de ser l’objectiu compartit.
Seguim imbuïts en un model que només sap respondre a les emergències. Un model més aviat basat en l’assistencialisme i en la dependència de prestacions que només cronifica i no promou. I no a fer una política de prevenció i de promoció. Ens entossudim a tractar la realitat de manera conjuntural quan hauríem de començar a reconèixer que es tracta d’una realitat que és estructural. I, per tant, a pensar en una intervenció a llarg termini, que transformi les estructures, ataqui les causes que porten a milers de catalans a viure al marge i no poder participar de la societat en igualtat de condicions. Una inversió per al 2022 de només un 9,9% per a partides socials fa que la protecció i la promoció social, el tercer pilar de l’Estat del Benestar, segueixi essent la parenta pobra. Així no ens en sortirem mai.
Les polítiques socials són la pota coixa d’un tamboret desequilibrat. Cal enfortir el conjunt del sistema de serveis públics, també Salut (26,6%) i Educació (18,4%), però els serveis socials han d’estar a l’alçada tant en inversió, com en reconeixement i abast universal. Sense aquest anivellament mai aconseguirem reduir les desigualtats, revertir la cronificació i desmuntar les estructures que les provoquen. Una altra línia seria un treball conjunt i coordinat entre administracions i tercer sector, des de la confiança, el coneixement i el reconeixement, per pensar, activar i executar polítiques socials realment transformadores de manera col·laborativa. Posant la persona al centre per garantir-li l’accés universal als drets socials, al sistema de protecció i als drets col·lectius.
I si volem posar la persona en el centre, cal una eina que ens ho afavoreixi perquè les polítiques siguin transformadores i reverteixin les causes i conseqüències de les desigualtats. Fins ara hem tingut unes prestacions d’ingressos mínims condicionades que han demostrat que són insuficients i ineficaces. Més aviat han estat restrictives i, fins i tot, controladores de la població. Ens cal un model de Renda Bàsica Universal (RBU) per deixar de parlar en termes de pobresa i passar a parlar de garantir drets i permetre una vida digna.
La RBU vol avançar cap a una societat més justa i equitativa, on la igualtat d’oportunitats i la llibertat deixin de ser un privilegi per a uns quants. Ara bé, això implicarà fer canvis estructurals en el sistema fiscal i administratiu. Des d’ECAS hi estem apostant i, per sort, ens sumem a moltes altres veus favorables a la seva implementació. Ara mateix està en marxa una iniciativa legislativa europea perquè s’implanti a tots els països de la UE.
La RBU ha de ser una oportunitat de canvi i millora per al conjunt de la societat. Durant la pandèmia, tots hem utilitzat més d’una vegada la frase: “D’aquesta ens en sortirem”. Serem capaços de posar-la a la pràctica? Si m’ho permeteu, la complementaria així: “D’aquesta, ens en sortirem, plegats i millors!” amb la RBU.
