‘Acció comunitària: teixint oportunitats’, article de Loli Rodríguez a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Acció comunitària: teixint oportunitats’, article de Loli Rodríguez a Social.cat

21.06.2019 | Article d’opinió de Loli Rodríguez portaveu de l’aliança per la millora de l’atenció als adolescents i joves migrats sols formada per les federacions d’entitats ECAS, FEDAIA i FEPA i directora de la Fundació Idea, a Social.cat

Si a qualsevol de nosaltres ens pregunten què necessita un jove per ser considerat exitós en la nostra societat, pensaríem en la seva família, la formació que ha rebut, l’entorn social en el qual es mou i les seves pròpies característiques personals – valors, somnis, pors, idees. Històries com la que us explicaré a continuació són un exemple del que passa als nostres barris. Històries que han sedimentat al llarg de molts anys i gràcies a la implicació de molta gent diferent.

Fa uns anys, una jove parella del Marroc va decidir deixar el seu país per provar sort a Catalunya. Establerts a Sabadell, els inicis van ser molt complicats. Tot i que van trobar feina ràpidament, la casa on vivien quedava lluny de reunir unes bones condicions, l’idioma se’ls resistia, i cada petit obstacle els suposava un esforç considerable. No estaven sols. Al barri on s’havien instal·lat convivien amb moltes famílies locals i d’arreu del món en situacions molt semblants a la seva. Persones amb dificultats laborals, personals i econòmiques, però amb la il·lusió i el coratge de lluitar per aconseguir un futur més favorable per als seus fills i per ajudar els familiars que s’havien quedat al país d’origen. Amb sacrifici i tenacitat, van començar a superar un entrebanc rere l’altre. Al cap de poc la família va créixer, i després d’un part molt complicat van arribar els nostres protagonistes: un nen i nena.

De seguida van arribar noves dificultats, aquest cop relacionades amb la criança, com la manca de suport en no tenir una xarxa de relacions sòlida, la distància amb la família del Marroc, la precària situació econòmica i les dificultats de desenvolupament de la nena. Tot plegat va acabar sent una llosa massa gram, fins al punt que la parella es va separar. Com que la mare treballava a les tardes i no tenia cap lloc on deixar els fills, els serveis socials li van explicar que al barri hi ha un espai on els nens i les nenes fan activitats, berenen i reben suport per fer els deures, i que potser els seus fills podrien participar-hi. La mare va parlar amb l’educador de serveis socials, i va aconseguir plaça per als dos nens al Grup d’Educació en el Lleure Pandora, que gestiona la Fundació Idea.

Els nens van trobar a Pandora un espai de seguretat i una base sòlida per construir relacions positives i de confiança. Després de passar per moments de desmotivació acadèmica, el noi, amb l’ajuda de la seva mare i del reforç escolar, va aconseguir acabar l’ESO i després fer un cicle de grau mitjà de fusteria. A causa d’unes amistats conflictives i d’una etapa de desgana i malestar, havia estat un any sense fer res. L’acompanyament del seu educador va ser clau per retrobar-se amb si mateix, per apreciar el suport incondicional de la seva mare, i per descobrir que tenia un lloc on ser i estar en plenitud, on se’l reconegués com a individu amb potencial i se’l respectés sense traves, fora de males influències i de prejudicis. Aquest lloc és Pandora.

El curs següent ens va proposar de fer un voluntariat amb nosaltres. A poc a poc, i amb dedicació, es va adonar que els nens i nenes no només l’acceptaven, sinó que els agradava que fos el seu monitor. Entre tots vam ajudar-lo a obtenir el títol del CIATE (Curs d’Iniciació a Tècnic Esportiu) per poder formar part com a monitor esportiu de l’equip educatiu de Pandora. Avui és el nostre coordinador d’esports.

Durant tots aquests anys a Pandora ha trobat el suport emocional per anar-se desenvolupant en l’àmbit personal i social, fins a assolir el que per a tots nosaltres representa un èxit absolut. No només ha millorat en l’aspecte individual, després de superar moments difícils, sinó que ha sentit el desig de retornar a la comunitat el que ell ha rebut, tot esdevenint un referent per als joves de Pandora que el succeeixen i un agent actiu de canvi social al barri. El que a priori ens hauria pogut fer pensat en un futur incert, ha resultat un magnífic exemple de retorn social.

Aquest és el valor afegit de les entitats de territori. La presència de la Fundació Idea i d’una àmplia xarxa d’entitats a tants barris, pobles i ciutats de Catalunya fa que les nostres iniciatives, amb una clara aposta per l’acció comunitària, facilitin que els nostres joves tinguin oportunitats. No prestem serveis, teixim oportunitats.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
0190621_Estudi-finances-etiques20190625_EmprènSocial