L’acte anual de l’Observatori del Tercer Sector, celebrat aquest dimarts passat a l’Espai Fontana de Gràcia (Barcelona), va plantejar a través de sis eixos temàtics alguns dels reptes essencials a què s’enfronten les organitzacions no lucratives (ONL). Després d’una introducció que presentava l’escenari a evitar i l’escenari desitjable per a cadascuna de les qüestions, els sis professionals del sector convidats com a ponents van exposar idees, propostes i demandes que interpel·laven els nombrosos assistents per avançar cap al segon supòsit. El límit de cinc minuts per intervenció va marcar el trepidant ritme de l’acte i va convertir la trobada en una allau d’elements per a la reflexió i l’acció.

Com a ponent va obrir foc amb contundència el director gerent d’Amics de la Gent Gran, Oriol Alsina, que va subratllar la urgència de desenvolupar la capacitat i les competències de gestió a les ONL per avançar en la professionalització del sector, que creix i es diversifica. “No n’hi ha prou amb la causa, cal establir indicadors per mesurar l’impacte i atreure talent”, va afirmar Alsina, perquè posar-hi passió no justifica no fer les coses prou bé. En termes de gestió, va argumentar, “no som tan especials; ho som pel component vocacional, l’escassetat de recursos i el poc prestigi”. Però hem de saber convèncer el talent al qual volem atraure de que les baixes remuneracions econòmiques es compensen amb retribucions intangibles: “Poder dormir tranquil és un luxe; el sacrifici es transforma en benefici”.

Raül Valls, del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, va destacar la necessitat de cohesionar la xarxa d’ONL per combatre la dispersió i els localismes, i va plantejar fer-ho a través de la socialització del coneixement (de manera que el discurs tècnic, amb arguments científics, s’uneixi a la mobilització social), la creació d’un patrimoni d’experiències que permeti rendibilitzar els esforços i els recursos de tots, i el desenvolupament de xarxes de complicitats que en generin de noves.

L’atomització del sector és un dels obstacles per a la cohesió que va apuntar Ramon Torra, del Consell de les Associacions de Barcelona, però no l’únic. La manca de temps i les dificultats de conciliació entre les diverses ocupacions dels professionals són també elements a superar. L’enfortiment de les entitats com a escola de ciutadania i reflex de les inquietuds de les persones, el foment de la participació a base de més democràcia i transparència, i l’assoliment d’una major autonomia financera són les vies que va proposar Torra per incrementar la base social i la seva implicació, així com la legitimitat i la incidència de les organitzacions.

Quant a la creació de capacitat d’inversió a les entitats, quart eix temàtic de l’acte, Teresa Crespo va començar la seva intervenció assenyalant recurrència del tema al llarg dels darrers anys, que posa de manifest el poc que s’ha avançat. Segons la presidenta d’ECAS, es tracta d’un “mal endèmic i del pecat original” del sector, ja que la creació d’entitats sense capital s’ha sumat a la “mirada curta amb certa miopia” a l’hora de (no) incorporar els plans comptables i de tresoreria als fulls de ruta de les entitats. La insuficient tasca relacional i de comunicació suposa “un error estratègic” que dificulta també el repte de generar capacitat inversora.

Les idees plantejades per Crespo per superar els esculls passen per convèncer les entitats bancàries que les ONL som un soci fiable, innovar en la recerca d’inversió externa, tenir voluntat de compartir (recursos, immobles…; fins i tot crear un fons comú d’entitats, o explorar les possibilitats de la banca coopertaiva), millorar les competències de gestió econòmica i fer valer la nostra posició de bons proveïdors davant les administracions per rebre el tracte que mereixem.

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, va posar sobre la taula diverses qüestions relacionades amb l’avaluació d’impacte i va advocar per una visió pragmàtica que basi la rendició de comptes en criteris d’utilitat i aplicabilitat. Per fer possible –o, si més no, facilitar— l’avaluació, cal preveure-la des de l’inici de la planificació i concretar els paràmetres de medició mitjançant un anàlisi d’avaluabilitat del projecte. En segon lloc, cal tenir presents els aspectes qualitatius i el valor afegit de les accions per adequar l’avaluació a la missió i garantir la coherència entre el que es promet i el que es fa. Per últim, s’ha de discernir entre l’indispensable i l’accessori a l’hora d’avaluar i extreure aprenentatges del procés: mesurar l’impacte ens ha de servir per repensar i millorar les activitats.

El darrer bloc es va centrar en el reconeixement del sector com a actor social rellevant i va comptar amb la intervenció de Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. Els tres pilars de la imprescindible incidència del sector que Mateu va reivindicar són: la vigència de les missions i visions de les entitats, l’avenç en la legitimitat de les tasques que duen a terme i la comunicació bidireccional per implicar la gent. Aportant valor afegit en termes d’interpretació de la realitat, en base a treballs d’investigació i reflexió, cultivant el compromís amb les persones i sabent-ho explicar és com, segons el director d’Intermón-Oxfam, guanyarem en reconeixement del sector des de la legitimitat.