Skip to content

24.10.2012 | Article d’opinió de la directora del Centre Obert de la Fundació Casal l’Amic, Natàlia Avilés

Amb 426 €? Jo no!

Tothom sap què és la xifra de 426€? Doncs aquesta xifra són els únics ingressos que poden entrar de mitja en una de les famílies que estem atenent al Centre Obert de la Fundació Casal l’Amic. Suposo que no m’equivoco, tot i que m’agradaria, quan penso que aquesta situació que estem vivint encara se’ns allargarà més del que ens han dit.

Em considero una persona, que pels temps que corren, té un sou prou digne i, tot i així, he de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. Això hem fa pensar amb les famílies dels infants que atenem al Centre Obert. Em pregunto com s’ho fan, si la gran majoria d’elles tenen uns ingressos tant minsos i acostumen a ser nuclis familiars nombrosos. Com reparteixen aquests 426€?. Si només pagant el lloguer, la llum i l’aigua, ja se’ls deuen gastar. I a part, el menjar i l’educació dels fills, etc. Doncs crec que és evident, s’ha de prioritzar.

Sempre se’ns ha dit que mitjançant l’educació es pot assegurar un bon futur. Persones no formades actualment són les que estan en perill d’exclusió social per falta de treball i això, afecta als seus fills. Està més que demostrat, l’èxit escolar d’un infant està lligat a l’economia domèstica de la seva família.

Què està fent l’administració per tal de poder generar oportunitats d’igualtat per aquells infants que fa uns anys ja “eren pobres”? I per aquells altres infants, que fins no fa gaire, tenien totes les necessitats bàsiques cobertes i ara no? No s’han de fer lleis, que molt sovint és complicat portar-les a terme. No en tenim prou en només mobilitzar-nos quan ens està quedant evident que els nostres polítics no ens escolten.

En els temps que estem vivint cada cop és més difícil poder arribar a un estatus, que fins ara, se’ns havia venut com el paradigma de la felicitat. Cada cop se’ns complica més poder gaudir de tots aquells drets que ens fa a tots iguals. Ara només se’n beneficien els bancs i aquella part de la societat, que abans d’aquesta famosa “crisis”, no tenien cap tipus de dificultat. Se’ns diu que és per un benefici en que a la llarga tots hi sortirem guanyant, però mentrestant qui pensa en el dia a dia. Ha arribat el moment en que s’han de fer les polítiques des de baix per anar cap a dalt. Així potser, serà una de les maneres de fer lleis més realistes i properes a les necessitats que avui en dia busca la societat.

Si no és així, i no és cap novetat el que dic, ara si que parlarem de ciutadans de primera i de segona.