13.01.2016 | El II Seminari d’Innovació Social organitzat ahir per ECAS va permetre posar en comú ‘Experiències internacionals de treball en xarxa’ a través dels cinc projectes europeus que s’hi van presentar, dos en el terreny de la inserció sociolaboral a Alemanya i Noruega, i els altres tres en els àmbits de la pobresa energètica a Anglaterra, l’habitatge a Finlàndia i l’educació a Alemanya. Més enllà dels resultats quantificables, les experiències van posar de relleu els efectes intangibles en els col·lectius desafavorits amb els quals treballen, que es tradueixen en canvis d’actitud, confiança de les persones en elles mateixes i en l’entorn, millora de les competències i capacitat de somiar i (re)construir projectes de vida. Durant la inauguració, la regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va apostar per la innovació orientada a la propietat comunitària dels béns públics i la reapropiació lligada a l’apoderament de la ciutadania, en contraposició a la mirada assistencialista. Des d’aquest punt de vista, “la innovació és un element clau d’alteració de les relacions de poder” i cal entendre-la com “una pràctica basada en la cooperació horitzontal, orientada a satisfer necessitats i consums diversos, a l’apropiació ciutadana dels espais públics i al desafiament de l’statu quo amb aspiracions de transformar les relacions socials”. La presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, va posar l’èmfasi en la necessitat de comptar amb “recursos innovadors per transformar la realitat” i va subratllar el qüestionament que implica el fet de cercar la innovació: “Com estem actuant? Què no funciona i per què? Com podem donar resposta als problemes que no estem resolent?”.
