13.12.2017 | Article d’Enric Canet, director de Relacions Institucionals del Casal dels Infants, publicat al suplement +persones d’El Periódico de Catalunya
Estimades i estimats representants dels partits polítics que estareu al Parlament i al Govern, ja estem a les portes de Nadal i, aquest any, d’unes eleccions. Entenem i coneixem com ha anat tot el rerefons que les ha precipitat. I ens preocupa si, en la immediatesa, heu pogut pensar a fons en el programa electoral. Sobretot, ens preocupa molt per les persones que sempre viuen amb l’angoixa del que els passarà avui i demà. I que, a més, els costa compartir aquesta preocupació i trobar qui els escolti. Aquell gran col·lectiu de gent en condicions molt vulnerables, més enllà del que totes i tots tenim de precarietat amb la situació dels últims anys. Tota aquella gent que no vota perquè, o no pot fer-ho, o no creu que serveixi per a res.
Per a elles, us demanem, en primer lloc i malgrat tenir poc temps, que ho feu amb cura. Que penseu i busqueu solucions en els problemes que les acompanyen. Informació, diagnosi, enquestes, en teniu un munt. No cal repetir estudis. Només cal posar-hi moltes ganes, una part important del pressuposti una gran capacitat de compartir-les amb tothom i aplicar respostes. També ens preocupa que el que s’ha viscut no generi una factura que acabin pagant els que ja no poden pagar res més. Plouria sobre mullat, perquè per a ells la crisi econòmica devastadora segueix.
Desigualtat
Sabem que la pobresa i l’exclusió no són realitats inevitables, sinó la conseqüència d’un sistema social injust que construïm dia a dia amb les nostres decisions. Són fenòmens complexos i com a tals requereixen marcs i respostes integrals, a partir dels valors, de l’acció col· lectiva, des de la pràctica institucional i les polítiques públiques. Ens preocupa que tots els partits defenseu estar en contra de la desigualtat, però que no s’apliquin solucions que la frenin. En els últims deu anys, la desigualtat ha augmentat molt més del que ho ha fet en els altres estats, comunitats autònomes, ciutats. En altres països també hi ha models polítics i econòmics diferents, però bé que s’han posat d’acord. ¿No ho podeu fer, vosaltres, també?
Aquesta desigualtat es manifesta des dels problemes endèmics: dificultat de vivenda, d’atur i feines inestables. I perquè es detecten noves realitats derivades d’aquesta exclusió: la pobresa energètica, la fam oculta o malnutrició, i l’increment de persones de classe treballadora que es troben sota el llindar de la pobresa, entre d’altres. Són símptomes d’una situació gravíssima: hi ha gent que no pot fer front a les despeses mínimes per poder viure dignament.
Encara més:malgrat el crit unànime «Volem acollir» de la societat catalana, no ho estem fent bé amb les poques famílies refugiades que estan arribant. Coneixem moltes nenes i nens en situacions greus a les quals tot el sistema de protecció (administració, entitats i societat) no arriba a protegir. A més a més, hi ha casos que no detecta ningú i molts altres que se’ns colen per la xarxa, plena de forats fets de tràmits, circuits enrevessats i responsabilitats diluïdes. La xarxa no està prou tramada ni és prou segura.
És cert, ja s’han fet molts avenços: Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats a la Infància i l’Adolescènci, la Renda Garantida de Ciutadania. ¿No podeu pactar i desplegar-les del tot, exigint i pressionant, cadascú influint on faci falta, perquè arribin els diners? ¿O altres accions que vau posar en marxa, com la protecció contra la pobresa energètica? ¿O el pacte que es va fer per dedicar el 6% del PIB a l’educació?
La pobresa és complexa, però les estadístiques, i n’hi ha moltes, ens mostren que es genera en territoris, barris i zones concretes. És allà on hi ha més alta segregació i fracàs escolar, menys assistència en les guarderies, més alt índex de persones nouvingudes, molta gent sense la possibilitat de participar d’una ciutadania plena, més atur, menys esperança de vida.
Oportunitats
Els nostres nens viuen la desigualtat que els limitarà la dignitat i la salut. A aquestes altures, creure que l’accés a les oportunitats és fruit dels talents personals i no determinada per l’entorn que oferim als nens, és un argument superficial, gairebé frívol, i allunyat de les dades objectives. Us demanem que sigueu responsables, amb tant que ens estem jugant. Reflexioneu, no busqueu culpables, sinó que penseu què podeu fer cadascú, cada partit polític, pel nostre país i, en especial, per la gent més marginada del benestar. Al capdavall, per a ells, en tots els programes electorals, fins ara, només els heu dedicat moltes paraules. I sabeu que podeu comptar amb les entitats i la gent que, si bé també ens costa saber quina és la solució, potser us ajudarem. Dialogar entre tots serà la millor manera per observar i elegir, des de moltes perspectives, noves respostes.
