28.07.2015 | Article del president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, a La Vanguardia

És inqüestionable, i queda fora de dubte, el pes i la importància de la indústria turística a Catalunya. Del seu futur en depenen milers de llocs de treball i, alhora, és una font d’ingressos absolutament necessària en el moment actual.

Tanmateix, l’èxit del turisme no ha estat redistribuït de manera equitativa. En primer lloc, perquè el turisme distribueix de manera desigual els beneficis i els costos. Mentre que els beneficis van a parar, bàsicament, als agents econòmics que operen en el sector –hotelers, transport, restaura­ció, museus…– , els costos es repartei­xen entre tota la ciutadania –dèficit pressupostari del transport públic, neteja, seguretat…– . I mentre els be­neficis són immediats, els costos són visibles a llarg termini, i afecten qües­tions vitals per a la cohesió social com poden ser el preu dels pisos, la preca­rització del mercat de treball, l’elimi­nació del comerç de proximitat, la contaminació acústica, els problemes derivats de l’incivisme o l’augment de l’economia submergida.

L’actual impost sobre les estades en establiments turístics –més conegut com a taxa turística– ha repercutit positivament d’ençà que es va im­plantar en la promoció de la mateixa indústria turística. Però no ha contri­buït a afrontar els seus costos socials i ciutadans, ja que la llei que regula l’impost no ho permet. Uns costos que per a una part de la població, sobretot la que resideix als llocs amb una presència més intensiva i massifi­cada de turistes, són viscuts sovint de manera negativa i perjudicial.

Des de la Taula del Tercer Sector defensem la modificació de la Llei de la taxa Turística que està tramitant el Parlament, per incrementar­-ne l’im­port, en mig euro o fins i tot més, i per permetre destinar aquests ingressos addicionals a corregir els efectes ne­gatius del turisme i a reforçar la seva contribució al progrés social. Això re­presentaria un mínim de 22 milions d’euros anuals, que a Catalunya po­dríem destinar a aquest objectiu soci­al, mantenint alhora la part de la taxa destinada a activitats promocionals.

La major part de països i ciutats del món que disposen d’un impost sem­blant permeten destinar-­lo també a finalitats socials i a incrementar el compromís i la contribució del sector privat en la cohesió social. A Catalu­nya, aquests 22 milions podrien desti­nar­-se a compensar les despeses que genera l’ús intensiu de l’espai públic com la neteja i la seguretat; a impulsar programes comunitaris que garantissin el manteniment del teixit comer­cial i veïnal; a generar ocupació per a col∙lectius vulnerables en col∙labora­ció amb entitats del tercer sector, com per exemple l’experiència dels agents cívics de Ciutat Vella a Barcelona, i a impulsar plans d’ocupació específics per a les zones d’alta densitat turística per a tasques vinculades als serveis d’atenció al es persones, entre altres coses.

El turisme, com molts altres sectors econòmics, pot assumir un grau de responsabilitat social més elevat i contribuir d’una manera més efectiva al progrés i al a cohesió social dels nostres pobles i ciutats. I la taxa turística pot ser un instrument adequat per aconseguir­-ho, si la modifiquem i la reforcem en el sentit de mitigar els costos que comporta i la poca percep­ció per part de la ciutadania de l’im­portant pes econòmic que té.