27.02.2018 | Article d’opinió d’Eva Noguera, membre de la Comissió de Mediació del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a Social.cat.
La parentalitat col·laborativa o positiva és el comportament dels pares basat en l’interès superior del fill o filla: tenir-ne cura, desenvolupar les seves capacitats, no emprar la violència, educar i incloure l’establiment de límits que permetin el ple desenvolupament del menor, a través de la creació i manteniment d’un vincle parental afectiu i de seguretat.
Aquest comportament, que a priori es pressuposa en les figures parentals, porta intrínseca una sèrie d’habilitats i d’eines parentals que el possibiliten, però que no sempre els pares i les mares saben desenvolupar autònomament. En els casos en què els progenitors mantenen la relació afectiva de parella o tenen una relació positiva tot i estar separats, la parentalitat col·laborativa es pot dur a terme d’una forma més efectiva i ajustada a les necessitats dels menors. Però què passa amb la parentalitat col·laborativa en els casos de conflicte després d’una ruptura de parella?
Els progenitors provinents de separacions conflictives, que en alguns casos poden tenir l’agreujant de cronicitat del conflicte i de manca d’eines per a la seva resolució, tenen dificultats en l’exercici de la parentalitat positiva que poden generar situacions de risc i de vulneració dels drets dels menors. Els estudis sobre les conseqüències del divorci en els menors conclouen que el conflicte interparental és un dels principals causants dels problemes psicològics i d’aprenentatge que presenten els infants en el seu procés de desenvolupament.
Les problemàtiques de conflicte parental després d’una ruptura de parella són presents i habituals en el nostre entorn, però poc visualitzades a nivell social i residuals dins dels plans d’intervenció governamentals. Existeix una manca de visualització de les problemàtiques del conflicte parental post ruptura de parella, de les causes i de les conseqüències sobre els menors i en el seu entorn immediat, i que es manifesten i detecten als centres escolars, serveis socials o serveis de salut (inclosos els de salut mental), entre d’altres.
Històricament són els Serveis socials bàsics i els Serveis socials especialitzats els que han intervingut i intervenen en les situacions de risc i de vulneració dels drets dels menors per dificultats en l’exercici de la parentalitat col·laborativa. Tot i això, donat que l’objectiu del serveis socials en sentit ampli no és específicament la gestió i/o la resolució dels conflictes parentals, no compten amb les competències necessàries per a tal finalitat. En moltes ocasions es resolen les conseqüències o la simptomatologia però no les causes de la problemàtica que resideix en el conflicte parental. Sovint hi ha un excés de judicialització dels conflictes interparentals i es generen intervencions parcel·lades i compensatòries, segons el servei des d’on s’actuï, que restableixen l’equilibri familiar puntualment però que no generen canvis sostenibles en el funcionament intrínsec dels progenitors.
És precisament en aquestes situacions que es requereix una figura professional específica que pugui intervenir en el compliment i suport a la parentalitat col·laborativa. El coordinador parental és una nou perfil professional, una nova professió, que té com a objectiu la gestió dels conflictes entre progenitors centrant-se en les necessitats dels menors. Un professional amb formació específica en mediació i amb experiència en intervenció amb famílies d’alt risc, que dóna suport al compliment dels acords i/o la sentència de separació o divorci, treballant coordinadament amb els òrgans judicials i ajudant els progenitors a resoldre les divergències i a prendre dedicions conjuntes en benefici dels menors, alhora que aprenen i consoliden noves habilitats en relació a la parentalitat col·laborativa.
Actualment aquesta figura professional es troba en situació emergent i en fase d’un reconeixement institucional que pugui permetre l’accés a aquests professionals d’una forma universal. Cal un pla interdepartamental jurídicosocial que estableixi el desplegament de programes preventius i de serveis d’intervenció directa a través dels coordinadora parentals.
