Skip to content

Article Opinió Teresa Crespo16.03.2016 | ‘Dolçor pel consens, amargor per la poca inversió’, article de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS i portaveu de Pobresa Zero – Justícia Global a El Punt Avui.

El ple d’emergència social al Parlament de Catalunya ens ha fet viure dies intensos que no han satisfet tothom de manera igual. Hi ha qui volia un compromís més ampli sobre les accions a desenvolupar pel govern, hi ha qui ha valorat un esforç digne de reconeixement i d’altres resten en el dubte de si el compliment de les resolucions aprovades tindrà el pressupost que es necessita. Estem, doncs, amb sensacions agredolces –com diverses persones del sector ja han dit– que amb el temps veurem si es tornen dolces o es fan més amargues, fruit de la decepció.

Personalment, crec que s’ha produït un canvi molt important en el joc de forces polítiques de la cambra, generant una necessitat de pactes i de consens que s’ha fet molt evident i s’ha traduït en l’aprovació durant el ple d’emergència social de 13 resolucions per unanimitat de tots els partits i 9 amb el suport de gairebé tots ells. Durant el debat parlamentari sentíem com una llosa la mala experiència del darrer ple sobre pobresa, el març de 2014, i ningú desitjava repetir l’experiència, que significava una situació de fracàs difícil de superar en el futur.

Malgrat que molts dels acords es corresponen al pla de xoc social del nou govern, que en el seu moment ja vam qualificar d’insuficient, cal celebrar que hi ha hagut cert consens entre els partits en temes importants, com les beques menjador. S’hi destinaran 12 milions d’euros que asseguraran l’accés a tots els infants que ho necessitin i cobriran la totalitat del cost (s’abandonen les beques parcials). La recuperació de la renda mínima d’inserció (RMI) com a dret subjectiu també és un acord a destacar. El retorn a les condicions de l’any 2010 –que recordem que per a molts són del tot insuficients– és un primer pas perquè se’n podran beneficiar immediatament moltes persones que ara no hi tenen accés o que es troben en risc de ser expulsades del programa després d’haver superat els 60 mesos. I és sobretot també un primer pas perquè recuperar el dret subjectiu significa que no hi haurà límit pressupostari. Aquests petits avenços no obvien que s’iniciï un procés d’anàlisi per a la implantació d’una renda garantida de ciutadania, la recuperació del model antic no eximeix el govern d’avançar per garantir el dret a una renda digna a totes les persones.

És important que s’hagi assegurat la partida de 10 milions d’euros per lluitar contra la pobresa energètica, sense oblidar que durant el 2015 es va gastar menys d’una quarta part del pressupost previst per la complexitat del procés per accedir a les ajudes. Ara urgeix que s’agilitzin els procediments i es faciliti l’accés a totes les persones que ho necessitin. El Parlament també ha aprovat destinar 10 milions a la millora dels barris i 10 més a l’increment del parc d’habitatge social. Ens dol, però, l’oblit d’impulsar noves polítiques socials transformadores, que no s’hagi derogat el copagament en dependència i la manca de mesures per a la reactivació econòmica.

Volem fer un vot de confiança al compliment dels acords i ens comprometem a fer-ne seguiment des de l’òrgan que s’impulsi. Sent conscients que bona part de les resolucions depenen d’uns pressupostos no aprovats, el nostre clam és que el consens aconseguit es demostri en l’aprovació de partides que facin possible l’aplicació de les mesures. Recordem, també, que una política fiscal justa i redistribuir de manera més equitativa els recursos és fonamental per combatre les desigualtats.