24.01.2023 | ECAS compareix al Parlament per abordar el sensellarisme

La presidenta d’ECAS, Amparo Porcel, ha comparegut en la ponència de la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya del 24 de gener de 2023 en relació a la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, junt amb les entitats Associació VINCLE i Suara Cooperativa. 

Des d’ECAS hem traslladat la necessitat d’aprovació d’aquesta llei -en fase de tramitació actualment- per tal de definir els drets de les persones sense llar i plantejar propostes concretes per l’erradicació del sensellarisme.

El sensellarisme crònic es troba en una situació de buit legal que fa que s’abordi de manera insuficient i pal·liativa. Segons dades de 2021 d’Arrels Fundació, l’esperança de vida es redueix entre 15 i 20 anys i gairebé el 50% de les persones que viuen al carrer a Barcelona han rebut una agressió física o verbal. A més, aquesta realitat sovint es cronifica: el 47% d’aquestes persones fa més de dos anys que viuen al carrer. 

La Proposició de llei per fer front i erradicar el sensellarisme ha estat impulsada per 4 entitats sòcies d’ECAS (ASSIS Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona), junt amb la Comunitat de Sant’Egidio i el món acadèmic. 

Les mateixes impulsores de la proposició de llei acoten el seu abast: de les quatre categories conceptuals ETHOS (sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat) s’ocupa exclusivament de les dues primeres: sense sostre o sense habitatge. L’habitatge insegur i l’habitatge inadequat són objecte de regulació en altres lleis (principalment la 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i la 24/2015 amb les nombroses modificacions posteriors). En aquest cas, els objectius se centren en:

  1. Posar fi de manera immediata a la situació de dormir al ras.
  2. Mitigar l’estat de penúria i fragilitat de les persones en situació de sensellarisme, especialment de les sense sostre.
  3. Promoure espais residencials dignes, prioritàriament establiments residencials, allotjaments dotacionals i habitatges d’inserció.
  4. Procurar que les persones beneficiàries de la proposició accedeixin de manera definitiva a un habitatge.

Garantir un espai residencial digne és cabdal, juntament amb el dret al padró – fins i tot en el cas de no comptar amb un domicili fix—, com a porta d’accés a la resta de drets i als serveis socials, entre ells les prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital.

Cal dignificar i fer pedagogia sobre sensellarisme, i per això també hem mencionat mesures com la regulació de les ordenances municipals en relació a l’ús de l’espai públic, no tipificant com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat ni el fet de menjar, beure o fer ús de les fonts públiques per a la higiene personal, i l’obligació d’adoptar mesures per eliminar tota forma d’arquitectura o disseny hostil ver les persones en situació de sense llar.

L’obligatorietat de tots els municipis de més de 50.000 habitants on hi resideixen més de 20 persones sense llar de comptar amb un Pla d’actuació municipal contra el sensellarisme hauria de garantir el compliment de tots aquests drets.

Però no oblidem, com analitzem a l’#INSOCAT14 ‘Habitatge i exclusió social’ i l’INSOCAT15 ‘Vides precàries, drets vulberats’, que la pobresa és multifactorial, i que la problemàtica de l’habitatge és molt més àmplia: a Catalunya, 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat i gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs. No existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment.

 

Consulta el resum de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme | Llegeix tot el document íntegre | Mira la compareixença al Parlament de Catalunya

 

Recommended Posts