La compareixença ahir al Parlament del Conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, desperta preocupació al sector de l’acció social per les vetllades referències a futures retallades pressupostàries. ECAS reivindica el compliment dels compromisos, un increment dels ingressos via fiscalitat i màxima prioritat per a la inversió social.

Davant el context descrit pel Conseller, les Entitats Catalanes d’Acció Social emplacem les Administracions a assumir la seva responsabilitat de vetllar pel compliment efectiu dels drets reconeguts per llei, i a prioritzar la inversió social per cobrir les necessitats de la població més vulnerable. En un moment de crisi socioeconòmica i desbordament de la demanda de serveis socials, és inviable retallar la despesa destinada a aquestes partides, i no n’hi ha prou amb mantenir-la . Cal un esforç extraordinari per part dels poders públics per evitar que les situacions de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social s’estenguin i s’agreugin. Les entitats d’acció social treballem amb aquest objectiu i ens oferim a col·laborar amb l’Administració per tal d’assolir-lo.

L’afirmació que “caldrà ajustar les prioritats amb els números que tinguem” no pot signifcar ni l’incompliment de la llei –que en el cas de la dependència, per exemple, estableix l’entrada en vigor dels ajuts a persones amb grau I nivell II des del passat 1 de gener—, ni la negació a cap ciutadà d’unes condicions de vida mínimes que garanteixin el respecte a la dignitat humana. La promulgació en els darrers anys de diverses lleis socials –estatals i autonòmiques, entre elles la d’infància, la de serveis socials, la d’autonomia personal i d’atenció a la dependència, la d’acollida i la del dret a l’eradicació de la violència masclista—, així com la signatura de pactes en àmbits com l’educació, l’habitatge i la im migració, han suposat una millora substancial en el reconeixement de drets per a la ciutadania que no es pot quedar a mitges. Per superar l’elevat risc de fractura social que patim arran de la crisi –selectiva i, per tant, polaritzadora i atiadora de les desigualtats socials—, és indispensable desplegar plenament el marc legislatiu vigent.

Llei per a l’autonomia personal i d’atenció a la dependència

Malgrat els retards que el Conseller Cleries va denunciar com a herència del Govern anterior i davant l’anunci que demanarà a l’Estat que s’ajorni l’entrada en vigor del grau I nivell II, les entitats socials insistim en la prioritat d’aconseguir el ple desplegament de la llei tal com està previst. A més, per contribuir a generar ocupació i facilitar la inserció laboral de les dones –principals encarregades de la cura dels familiars dependents—, cal apostar de manera decidida per la professionalització dels serveis de cura. El sobredimensionament actual de les prestacions econòmiques per a cuidadors no professionals i assistents personals —un 54% del total, malgrat que la llei preveia aquesta opció com una alternativa de caràcter excepcional—, a ba nda de no garantir un servei públic i de qualitat, impedeix el compliment dels terminis previstos de generació d’ocupació. Per altra banda, cal que el Govern central compleixi els compromisos de cofinançament de l’aplicació de la llei amb les Comunitats Autònomes, que preveuen una aportació del 34% del cost dels ajuts i serveis per part de l’Estat. Segons el VI Dictamen de l’Observatorio Estatal para la Dependencia (desembre 2010), actualment es donen grans desequilibris entre les aportacions de les CCAA, i la manca de transparència del Sistema de Información oficial del SAAD suposa un “gravíssim dèficit democràtic” que dificulta el correcte desplegament del model, així com la seva valoració.