16.05.2019 | Nota de premsa de l’Aliança per la millora de l’atenció a joves en situació de vulnerabilitat | en PDF

• L’aliança de federacions assenyala el cost social que pot tenir no assegurar la continuïtat en l’atenció a joves migrats després de l’acollida fins a la seva inclusió amb oportunitats per a l’autonomia
• Les entitats que treballen amb els adolescents i joves esperen des de fa tres setmanes una reunió amb Afers Socials i Famílies que permeti avançar en el desplegament de l’Estratègia del Govern

Constituïdes com a aliança de federacions representants de les entitats socials que treballen amb la infància i la joventut en situació de vulnerabilitat, ECAS, FEDAIA i FEPA posen de manifest la seva valoració de la situació actual i les seves preocupacions pel que fa al sistema de protecció dels adolescents i joves migrats sols al nostre país. Des de la corresponsabilitat i el compromís amb la construcció d’una societat justa i cohesionada, es pronuncien complint amb l’objectiu formulat al document de presentació de l’aliança: vetllar per la plena inclusió d’aquestes persones com a subjectes de drets i deures en el marc d’una societat diversa i cohesionada.

Un cop presentada per part del Govern de la Generalitat l’Estratègia catalana per a l’acollida dels infants i joves emigrats sols a finals de gener, les entitats esperen concreció en relació al pressupost assignat i els departaments o les persones responsables de les accions, tenint en compte la imprescindible transversalitat i implicació per part de tot el Govern en el que ha de ser una resposta de país, així com de la resta d’administracions estatals i locals.

A banda del pressupost, cal conèixer també el marc jurídic i els procediments que han de garantir l’obertura de noves places d’acollida per a les arribades que s’esperen aquest any. Fins al moment, el procés d’acreditació i adaptació de les entitats que gestionen serveis vinculats a aquest àmbit s’ha iniciat amb retard i ha sofert nombroses incidències que han agreujat la inseguretat jurídica i econòmica que ja denunciàvem al gener per altres motius. Als endarreriments en el pagaments de factures i les irregularitats derivades de la precipitació en l’obertura de nous recursos, s’hi ha sumat un procés defectuós i encara incomplet que està posant les entitats en una situació materialment crítica i insostenible. Per garantir la continuïtat dels serveis i la qualitat de l’atenció cal protegir també els drets de les persones treballadores i donar resposta als pagaments compromesos.

ECAS, FEDAIA i FEPA reconeixen l’esforç realitzat per donar resposta a les necessitats emergents i dissenyar un pla de treball exhaustiu, així com les dificultats derivades de la conjuntura política i els diferents nivells administratius implicats, però alerten del cost social que pot tenir no assegurar la continuïtat en l’atenció a joves migrats després de l’acollida. En el pas de la gestió de l’emergència a la planificació, la prevenció i l’acompanyament de qualitat reclamat per les entitats i recollit a l’Estratègia, cal posar el focus en els itineraris individuals dels adolescents i joves per assegurar la seva inclusió amb oportunitats de futur. Si l’acompanyament no inclou la transició a la vida adulta i no s’ofereixen perspectives i eines per a la construcció d’un projecte vital, la inversió realitzada en la primera acollida pot perdre eficàcia.

El tercer sector social viu amb gran preocupació la situació de risc del sistema de protecció i del model d’atenció a la infància i la joventut en situació de vulnerabilitat desenvolupat durant les darreres dècades. Actualment s’està treballant amb un doble sistema de protecció, diferent per a les persones migrants d’arribada recent i regulat amb mòduls i ràtios diferents, la qual cosa pot desvirtuar el sistema de protecció consolidat al llarg de més de trenta anys. En lloc de posar en valor l’expertesa i l’experiència acumulades pels professionals i equips especialitzats per millorar el model, l’infrafinançament i la manca de visió de futur posa en risc la qualitat de l’atenció i ens aboca a un sistema de protecció que, si no aturem i revertim el procés de devaluació, en pocs anys no respondrà als principis d’inclusió i cohesió social, i no oferirà garanties socials.

En clau preventiva i de garantia de drets, cal anticipar-se a les conseqüències de la deriva actual i recuperar els criteris d’eficàcia en termes d’emancipació i inserció de les persones, així com la funció social del model des del punt de vista de l’equitat i la justícia social. Les dificultats i limitacions pressupostàries no ens poden fer perdre de vista el cost que pot representar a mitjà i llarg termini la manca de visió i inversió, amb riscos associats tant en el terreny individual com col·lectiu. Per evitar fenòmens com l’estigmatització o la inseguretat ciutadana cal treballar per la plena inclusió més enllà dels 18 anys amb les persones i amb la comunitat, dotant el sistema de recursos suficients i estables per atendre les necessitats de cada moment. Garantir els drets de ciutadania passa per invertir i assegurar la implicació de totes les administracions, departaments i ens locals afavorint la màxima participació del teixit comunitari.

En la situació actual i amb les perspectives de creixement d’un fenomen estructural que requereix una resposta de país, instem el Govern com a responsable últim de les polítiques públiques que l’han d’abordar a fer-ho en clau d’oportunitat i amb visió de futur. Per assegurar la protecció als infants i adolescents, l’acollida a les persones nouvingudes i la inclusió en una societat diversa i cohesionada, cal apostar per un model basat en els drets i les garanties socials que, més enllà de cobrir les necessitats urgents, ofereixi possibilitats reals d’emancipació en comunitats obertes i inclusives.