Skip to content

09.07.2020 | Nota de premsa

  • La complexitat dels requisits, la burocràcia i la poca dotació de recursos de suport a la tramitació desborden les vies d’accés a una prestació molt minsa que no permet sortir de la pobresa
  • ECAS reclama avançar cap a una renda bàsica universal que simplifiqui la gestió i trenqui amb l’estigmatització de les persones en situació de vulnerabilitat

La posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), amb la possibilitat de sol·licitar-la des del 15 de juny, ha posat de manifest la insuficiència de la prestació i del sistema per gestionar-la davant el volum de població en situació de pobresa. El col·lapse causat per les més de 400.000 sol·licituds, 41.000 a la ciutat de Barcelona, evidencia que l’emergència social en què ens trobem requereix d’una major voluntat política per posar fre a la generalització i cronificació de la pobresa. La complexitat dels requisits, la burocaràcia i la poca dotació de recursos per a l’imprescidible acompanyament als sol·licitants en la tramitació estan desbordant les vies d’accés a l’ajut.

ECAS defensa la implantació progressiva d’una Renda Bàsica Universal, que ha de passar necessàriament per una revisió de la fiscalitat per obtenir els recursos per finançar-la, i mentre no es facin efectius els canvis estructurals per desenvolupar-la plenament, reclama de manera urgent una prestació amb un abast molt més ampli que el que planteja l’IMV. Al document Per què un ingrés mínim vital quan cal una renda bàsica universal? (PDF), la federació –que agrupa 114 entitats que treballen amb persones en situació o risc d’exclusió– en detalla les característiques. Ha de ser una renda:

  • a partir dels 18 anys, tenint en compte especialment els joves extutelats que es veuen abocats a un alt d’exclusió en arribar a la majoria d’edat
  • per a totes les persones amb un mínim d’arrelament al país de sis mesos, incloent les immigrades que no han pogut regularitzar la seva situació administrativa a causa d’una Llei d’estrangeria discriminatòria que impedeix que milers de persones que viuen i treballen al país ho puguin fer amb dignitat, exercint els seus drets i deures com a ciutadanes
  • individual, al marge de les condicions de la llar o unitat de convivència i sense limitacions en el nombre de persones perceptores que conviuen en un mateix habitatge
  • incondicional, sense contraprestacions obligatòries
  • que asseguri els ingressos suficients per sortir de la pobresa, amb una quantia, per tant, superior a aquest llindar (60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum, 8.871 euros anuals per a una llar d’una persona vs 5.538€/any de l’IMV)
  • que es pugui complementar amb altres ajuts puntuals i amb ingressos salarials, de manera que no suposi un desincentiu per al treball
  • a la qual s’accedeixi de manera simple i àgil, seguint criteris de racionalització del sistema de protecció social que evitarien duplicitats, millorarien la gestió i simplificarien els processos administratius
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és RendaBasica-IMV_ECAS.png

En una primera valoració de l’IMV inclosa al document, ECAS considera que el contrast entre la prestació que caldria en aquests moments i els plantejaments de l’ajut del Govern espanyol evidencia que “estem davant un petit pas per assegurar uns ingressos mínims a la població més vulnerable, però no davant la solució, ni tan sols d’aquesta pobresa més acusada“.

En base a les informacions disponibles a finals de juny dels pagaments de l’IMV a les persones a qui se’ls ha reconegut d’ofici (llars que ja rebien la prestació per fill a càrrec), en cas que s’aprovessin totes les sol·licituds rebudes en els deu primers dies (344.585, de les quals 48.402 a Catalunya), i tenint en compte que la taxa de pobresa o exclusió (AROPE) és del 26,1% a l’Estat espanyol (12,3 milions de persones) i del 23,8% a Catalunya, estaríem parlant d’una cobertura inferior al 3% del total de persones en situació de necessitat. La previsió del Govern d’arribar amb la plena implantació de l’IMV a 850.000 persones representaria un 7% del total de pobres segons xifres anteriors a l’impacte de la covid-19 (9.950.000 persones el 2018, un 21,5% de la població).

  • Comparteix: