Skip to content

Montse Feu27.03.2020 | Ahir dijous ens llevàvem amb la trista notícia de la mort de la companya Montse Feu, amb qui hem fet camí molts anys. Compartim el nostre record en paraules de Teresa Crespo:

Et trobarem a faltar, Montse

Si hagués de definir la Montse diria que ha estat una dona oberta al món, solidària, senzilla, acollidora, molt amiga dels seus amics, que obria casa seva a tothom, i que sempre trobava algun motiu per cuinar i oferir la seva llar als que venien de qualsevol lloc del món. Era una persona culta, interessada per les qüestions internacionals, sempre al dia de la política i sempre defensora dels drets de les persones. Se sentia assistent social i com a tal treballava per al benestar de tothom. Si parléssim d’envelliment actiu es podria dir que ella és el viu exemple d’una persona que, després de jubilar-se, va continuar treballant, viatjant i alimentant les xarxes de relacios socials tant o més que quan estava activa laboralment.

La seva vida va estar molt marcada pel maig del 68 a Paris. En acabar la carrera d’Assistent Social a Manresa s’hi va traslladar a complementar els seus estudis i va coincidir amb aquest moviment, del qual va participar assistint a manifestacions i imbuïnt-se de tot aquell context. Va conviure amb intel·lectuals i professionals amb qui va qüestionar el model socioeconòmic dominant, i aquest esperit ha estat sempre present en el seu pensament, així com les relacions i amistats que van sorgir aleshores. La xarxa que va crear llavors l’ha acompanyat sempre, i fruit d’aquest període va estudiar Història a la universitat en tornar a Barcelona.

Com a treballadora social s’ha sentit sempre al servei dels més vulnerables. Va treballar al Camp de la Bota, al Besòs amb el Dr. Buñuel, especialista en nens psicòtics, i posteriorment a l’Ajuntament de Rubí, on va exercir molts anys. Després a l’Escola de Treball Social de l’ICESB va desenvolupar una gran tasca docent i va encarregar-se de les relacions internacionals. En el moment de l’entrada a la Unió Europea l’intercanvi d’estudiants i professors va ser intens a través del Programa Erasmus i l’Escola, gràcies a ella, va obrir diverses vies de relació amb altres escoles europees de Treball Social.

Una de les aventures professionals que la Montse ha viscut potser amb més intensitat és l’Associació Atlàntida, que va néixer gràcies a la seva iniciativa. El seu objectiu era crear un espai d’intercanvi entre els professionals dels dos costats del Mediterrani per potenciar el coneixement mutu, compartir experiències i impulsar la formació dels professionals vinculats a la interculturalitat. Atlàntida va néixer amb un acord amb professors i treballadors socials del Marroc, especialment amb la seva amiga psicoterapeuta Amina Bargach, i un grup de professionals de Catalunya s’ha mantingut actiu al llarg d’aquests anys en constant i continuat diàleg, organitzant jornades, estades i intercanvis en terres catalanes i marroquines. Les relacions van obrir-se a altres països, com ara Algèria, i ella personalment va impartir formació durant uns anys a estudiants universitaris de Xile i va impartir nombroses xerrades arreu explicant el sistema públic dels serveis socials a Espanya i Catalunya, o analitzant la situació econòmica, política i social al nostre país.

Aquesta associació, presidida per la Montse, va crear el programa SARU, un Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari que que compta amb el suport de la Secretaria d’Immigració per ajudar i orientar les persones migrades que han cursat estudis universitaris als seus països i necessiten finalitzar-los o convalidar-los al nostre país. Amb ella al capdavant, Atlàntida no ha deixat de treballar per respondre a les necessitats que sorgeixen en cada moment.

Trobarem a faltar el tarannà discret però constant de la Montse, que buscava un món millor per a tothom.

  • Comparteix: