El president de la Generalitat va obrir el cicle d’entrevistes realitzades a l’estand d’ECAS durant el III Congrés del Tercer Sector. Mitjançant un acord amb El Periódico de Catalunya, l’espai de la federació a la mostra d’entitats va acollir una sèrie de converses amb un total de deu participants i convidats a les jornades, que van respondre a les preguntes plantejades pel periodista Fidel Masreal. La primera qüestió, dirigida al president del Govern, va posar sobre la taula el gran repte de les entitats en el context actual: atendre una demanda creixent amb recursos minvants. Artur Mas va afirmar que “fer més amb menys” és un aprenentatge que ens implica a tots: “la gent ja ho posa en pràctica a casa”, i la lliçó s’ha d’aplicar també a l’entorn laboral. En referència a la cimera anti-crisi celebrada divendres, coincidint amb la segona jornada del congrés, el cap de l’executiu va argumentar la rellevància de la reactivació econòmica per al tercer sector social assenyalant que “per poder repartir diners, primer s’han de crear”.

Entrevistat al cap d’una estona en el mateix escenari, Jordi Pujol s’hi va mostrar d’acord i va afegir que l’escassetat de recursos “obliga a eliminar o retallar tot allò que no és absolutament necessari”. L’ex president del Govern català considera lògica l’entrada de l’empresa ordinària en l’àmbit de la prestació de serveis socials i creu que “només s’ha de vigilar que la finalitat de lucre no s’imposi per davant de la generositat” que caracteritza el tercer sector. A la qüestió de com incrementar la rellevància política del sector, Pujol va respondre que “Déu n’hi dó l’important que és! Les administracions entenen que sense el tercer sector no arriben a tot arreu, i que les entitats proporcionen més personalització i una major proximitat”. Va reconèixer, però, que en termes de compromís ciutadà amb les organitzacions sense afany de lucre “encara hem de millorar”, sobretot si volem arribar al nivell d’altres països d’Europa on “la qüestió social i política forma part de la cultura”.

En aquest sentit, el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, creu que “el tercer sector s’ha de considerar part de l’espai públic” i reconeix la gran aportació que fan les entitats, no només “d’elements intangibles, com la solidaritat, sinó també de valors tangibles”. En relació a la reducció dels pressupostos públics, el candidat d’ICV-Verds per Barcelona a les properes eleccions municipals va recordar la necessitat de fer compatible l’austeritat amb l’equitat, i va assenyalar tres reptes per al tercer sector : ser capaç de construir un nou model de relació amb les administracions, no deixar de banda la canalització de valors, i demostrar que pot fer les coses millor que el sector lucratiu.

 

La presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, entrevistada poc abans de la cloenda del congrés, es va mostrar satisfeta amb l’èxit de les jornades, que han reflectit “la maduresa del sector”, però va voler posar la mirada en el futur i assenyalar “els deures que tenim: obrir-nos a l’exterior, tenir més complicitats amb Espanya i Europa, i incrementar l’impacte extern”. Guiteras va manifestar el seu agraïment a les entitats per l’alta participació –“més de 2.100 persones a la inauguració” i unes 1.700 inscrites al congrés–,  i va formular el desig de participar com a agent social de primer ordre en els espais de decisió: “Mentre estem aquí, [al Centre de Convencions], al Palau de Pedralbes se celebra una cimera en què nosaltres  hi hauríem de ser com a sector”.

El politòleg Joan Subirats va subratllar l’arrelament en el teixit social com el principal actiu del tercer sector i va advertir que l’allunyament entre l’origen de les entitats, “creades de baix a dalt”, i l’activitat que realitzen pot comportar riscos. En termes d’eficiència, per exemple, va recordar que “no podem acceptar que des de fora se’ns imposi el concepte: el tercer sector ha de ser capaç de reunir-se i definir ‘eficiència’ des dels seus criteris”.  En aquesta mateix línia, el director de la Fundació Innova, Joan Roma, sosté que no s’ha de caure en el parany d’aplicar paràmetres purament empresarials, ni de buscar l’espectacularitat dels resultats: “No hem de combregar amb la idea que només hi ha cost i benefici; pot ser convenient adoptar la metodologia, però sense assumir la ideologia que hi ha al darrera”.

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dels trets característics del sector és el component vocacional, que comporta cert risc de que les administracions donin per garantides les actuacions al marge de les condicions en què s’hagin de dur a terme. Núria Carrera, presidenta del Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya (foto de baix a l’esquerra), va reconèixer la fragilitat del sector en termes de contractació i manteniment dels llocs de treball: “Ens hem de fer valer més; nosaltres estem empoderats, però ens hem d’esforçar per millorar el reconeixement per part dels altres i tenir més incidència”. Segons Sonia Fuertes, subdirectora d’àrea de la Fundació Salut i Comunitat (foto inferior dreta), malgrat que “en els últims 5-10 anys s’ha avançat molt en incidència i en professionalització del sector”, la relació amb l’Administració encara no és prou equilibrada, tenint en compte el valor afegit que aporten les entitats.

 

 

 

 

 

 

 

El grau de compromís de la societat civil va centrar algunes de les reflexions de Víctor Renes, coordinador del departament d’estudis de Càritas Espanya, i Juan López de Uralde, ex director de Greenpeace Espanya i avui al capdavant de la Fundación Equo. Renes atribueix l’escassa mobilització ciutadana a una qüestió estructural dels elements que conformen la nostra cultura, entre els quals destaca el fet que el gruix de la població actual “no és la que ha hagut de lluitar pels drets que tenim”. López de Uralde advoca per una “repolitització de la societat” i  per la col·laboració de polítics i entitats en un mateix pla. Segons el líder d’Equo, “el tercer sector ha de ser més independent i més activista”, ja que aquesta vessant és la que li ha proporcionat una major capacitat d’ incidir políticament.