20.01.2016 | Article de Sonia Fuertes, Vicepresidenta d’ECAS, a Social.cat.
El proper divendres 29 de gener se celebra a Barcelona la jornada internacional ‘Societat relacional i execució penal’, una jornada organitzada per la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) amb la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya –i la Taula de Participació Social, òrgan d’interlocució entre les entitats socials i el departament— i l’Obra Social “la Caixa”.

La trobada, que respon a la necessitat d’aprofundir en el compromís que entenem que tota societat democràtica ha tenir envers l’àmbit penal, té l’objectiu de millorar els recorreguts d’inserció afavorint la participació de tots els agents socials i de la comunitat. La finalitat, doncs, és fer possible el principi de rehabilitació que el marc legal estableix i anar més enllà, fent de la nostra societat, un espai on donar una segona oportunitat sigui més que un desideràtum buit de contingut real. Hem de poder repensar la idea d’inserció però hem de ser capaços també de portar aquesta idea a actuacions concretes, a propostes d’acció social.

Entenem que hem de reivindicar un cop més la idea de responsabilitat en un sentit ampli i hem de parlar de responsabilitat comunitària i coresponsabilitat de tots els agents. Necessitem unes polítiques socials valentes i no electoralistes, un debat seriós, uns canals de comunicació més pedagògics que alarmistes i una ciutadania compromesa amb tots els seus membres. Aquest és el repte. Només així avançarem cap a una idea de justícia més restaurativa que retributiva, fonamentada en un marc que contempli drets i deures i vertebrada des de la mirada de la possibilitat i no la de l’estigma.

Ara bé, si fa uns mesos, en el marc d’un debat del cicle ‘Catalunya Social’ organitzat per la Taula del Tercer Sector, vam voler posar la mirada en la necessitat d’un pla interdepartamental que garantís un acompanyament cap a la inserció en condicions, ara volem destacar la necessitat de la innovació i la transferència de coneixement, compartint experiències de caire europeu que ens permetran aprendre altres maneres de fer, no del tot desconegudes però sí potser poc replicades en el nostre entorn.

La idea central des d’on ubicarem la proposta serà la idea de desistiment, entenent aquesta com allò que ens permet explicar com i per què una persona deixa de cometre delictes. Aquest què i aquest com guarden relació amb factors individuals però també socials, morals i legals. El desistiment seria per tant aquest procés que possibilita que la persona pugui fer efectiu un canvi en el seu estil de vida i en la relació amb la norma, amb la llei i amb la pròpia identitat. Volem parlar “d’allò que funciona”, dels factors d’èxit i veurem com aquests no pertanyen en exclusiva a la persona.

Al llarg del matí podrem aprendre d’experiències innovadores europees. Presentarem cinc “bones pràctiques” que han estat escollides pel seu interès en la temàtica que ens ocupa. Coneixerem de primera mà el desenvolupament del programa Cercles a Regne Unit (adreçat a agressors sexuals i de recent implantació a Catalunya), la integració de persones que han viscut experiències similars com a tècnics i com a directius de les organitzacions (més enllà de l’educació entre iguals), la formació de professionals vertebrada al voltant del canvi de mirada i l’adquisició de competències (Universitat de Bucarest), la importància de la inserció laboral i la cerca de complicitats i col·laboracions concretes amb el teixit empresarial (Reincorpora) i, finalment, la importància del món local en tot aquest procés (European Forum for Urban Security).

Si quelcom caracteritza la història del tercer sector social en els darrers anys és el dinamisme, el compromís, la millora i professionalització de les seves actuacions (siguin de sensibilització, d’incidència política, de prestació de serveis, d’avaluació…). No ens podem permetre deixar l’àmbit de l’execució penal fora d’aquest moviment. Perquè reivindicar les segones oportunitats és reivindicar les nostres possibilitats de canvi i, amb elles, la ferma creença en un futur millor pel conjunt de la ciutadania.