Skip to content

08.10.2020 | Crònica del seminari #PresonsCOVID

Les vivències de les persones internes en centres penitenciaris i les seves famílies en el context de covid-19 s’han exposat avui en una sessió organitzada per la Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal d’ECAS que ha reunit online una quarentena de persones per analitzar L’impacte de la COVID en la relació entre les persones internes i les seves famílies. Les intervencions inicials de la treballadora social de Brians 1 Alba Moldes, la interna a la mateixa presó Mihaela i la mare d’un pres a Quatre Camins i membre d’Afatrac, Susana Almirón, han donat pas a un torn obert de paraules en què s’ha posat de manifest la diversitat d’experiències vicudes i el gran malestar de les famílies en relació a la gestió de la pandèmia a les presons i, especialment, la manca d’informació rebuda.

En la primera fase d’estat d’alarma es va generar una situació de molt de neguit per la interrupció sobtada de les comunicacions presencials (locutoris i trobades vis-a-vis) que es va pal·liar en certa mesura amb la implementació de les videotrucades, una eina que avui tant els equips professionals (de les presons i de les entitats que hi treballen en programes d’acompanyament i mesures penals alternatives), com les persones privades de llibertat i les seves famílies, clamen per mantenir i instaurar de manera permanent. El cas de la Mihaela, rumanesa, és paradigmàtic de les possibilitats que obre la interacció visual per als qui tenen la família lluny: “La primera vez lloré un montón… No veía a mi papá desde que tenía ocho años y con el coronavirus y las videollamadas me he dado cuenta de que mi vida no está aquí, si no fuera. Tengo gente, mi familia, que me quiere y me apoya. Quiero disfrutar de la vida”.

Doble confinament

La desinformació de quina era la situació dins de les presons, però, va generar provocar molta preocupació i així ho han expressat diverses mares i dones de presos. “Tot el que es feia a la presó va quedar paral·litzat [activitats com ara tallers, esports, cursos…] i ens preguntàvem ‘Què fan allà toto el dia ficats, entre el pati i la cel·la? La tensió que podia provocar haver acabat amb les comunicacions i veure a les videotrucades que no hi havia mesures de protecció –tothom anava sense mascareta!— generava molt de neguit”, ha explicat Susana Almirón. “Era un doble confinament, un aillament”. Els trastorns de salut mental són una de les grans preocupacions: “Las prisiones se han convertido en psiquiátricos, hay un número muy elevado de problemas de salud mental”, ha afirmat aquesta mare.

La resta de dones que han intervingut a l’espai de debat –cap home familiar d’intern o interna— han subratllat la manca d’informació i de mesures de seguretat i han estat molt crítiques amb la gestió per part de l’Administració i dels mateixos centres. S’ha denunciat fins i tot el silenci en relació a morts per sobredosi durant els mesos en què les famílies no han accedit a les presons, després que “sempre se’ns doni la culpa a nosaltres d’entrar drogues”, segons ha afirmat la mare d’un intern.

Propostes de futur

En clau de futur s’ha plantejat també la conveniència d’estudiar i potenciar l’article 86.4 del Reglament Penitenciari, que preveu que la persona que està complint una condemna en tercer grau, en règim semiobert, no hagi de pernoctar al centre penitenciari si es poden substituir les vuit hores d’estada mínima per un control per mitjans telemàtics. Arran de la pandèmia s’ha incrementat la seva aplicació, passant de 400-500 casos a 1.300 aproximadament a Catalunya.

La Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal d’ECAS ha celebrat la diversitat d’aportacions i la llibertat amb què s’han expressat en un espai que es vol que sigui “l’inici d’un camí a desenvolupar plegats” per millorar les relacions entre els diversos agents i actors implicats en l’àmbit penitenciari, començant per les persones privades de llibertat i les seves famíies.

  • Comparteix: