09.04.2020 | Reportatge de la Fundació Intermèdia

La impossibilitat d’oferir atenció presencial ha accelerat processos d’innovació digital previstos per més endavant entre l’equip de professionals, però no totes les persones usuàries de programes disposen de connexió a Internet, dispositius o competències tecnològiques. S’ha aconseguit seguir atenent a la majoria de les persones usuàries dels programes de l’entitat.    

L’Ariadna és una jove de 25 anys que participa en un dels programes de Fundació Intermedia i que com la resta de persones que atén l’entitat es va trobar que la crisi del coronavirus la deixaven sense la possibilitat de seguir assistint a les classes del curs de robòtica i a les tutories presencials: “D’un dia per l’altre ens cau la notícia de què ja no tornem a classe i la normalitat desapareix. L’acompanyament ja no pot ser en grup i passa a ser individual, aprofitant totes les eines digitals que tenim a l’abast, des de Google ClassRoom fins a Whatsapp”, explica la jove.

Les mesures preses pel govern per fer front a la propagació del virus i de la COVID19, la paralització de les activitats empresarials no essencials i, a la vegada, la necessitat de cobrir la demanda urgent de llocs de treball per la cura de persones en residències, han capgirat la forma de treballar a les entitats socials com Fundació Intermedia que han hagut d’afrontar tot l’acompanyament a les persones en cerca de feina o reorientació professional fent teletreball i prescindint del contacte físic i presencial amb les persones ateses.

Les dificultats de no poder oferir aquesta atenció presencial han obligat a l’entitat a accelerar alguns processos que estaven previstos per més endavant en matèria d’innovació i, tant els equips d’orientació com d’intermediació han hagut de fer un salt endavant en digitalització per poder-se adaptar a les circumstàncies i a les necessitats tant de les persones ateses com de les empreses col·laboradores.

Sònia Moragrega, directora general de Fundació Intermedia explica com en tot moment la voluntat d’Intermedia ha estat continuar atenent a la totalitat de persones usuàries dels programes amb un acompanyament no només en el vessant laboral, sinó també des de la part emocional i de reactivació de recursos assistencials bàsics. “Ésser un referent de suport clar en aquest moment és fonamental, ja que moltes de les persones ateses han vist encara més agreujada la seva situació de vulnerabilitat”, assegura la directora general, qui detalla que des de tots els programes “hem explorat  la millor i més efectiva manera d’arribar a aquests/es usuaris/àries i podem dir que estem continuant l’activitat de manera no presencial amb un 70-80% de les persones ateses, segons programa.”

L’Ariadna i la resta del seu grup formen part de la majoria de persones que Intermedia ha pogut seguir atenent de forma connectada amb les eines digitals: “Dono gràcies perquè a través de les tutories individuals he tingut un acompanyament i un suport per tirar endavant inquietuds personals més enllà del temari obligatori i que m’han obert portes en el terreny virtual”.

L’acompanyament a distància

Meritxell Calleja, coordinadora transversal del programa Orienta i Tania Sanchez, coordinadora Tècnica del programa MAIS coincideixen en el fet que des del primer moment de la crisi “hi va haver una necessitat de l’equip d’orientació per fer que totes les persones se seguissin sentint acompanyades”.

Calleja posa l’accent al fet que ha calgut amotllar-se a la situació: “Hem adaptat el marc orientatiu i la metodologia presencial per la virtual, hem ajustat el missatge incorporant-hi contenció i acompanyament emocional, amb l’objectiu de continuar estant presents en aquelles persones que fins fa poc acompanyàvem presencialment.”

Però malgrat que els professionals s’han actualitzat ràpidament en l’ús de nous canals de comunicació en línia, una part dels usuaris/àries no disposen dels mitjans per fer servir aquestes eines telemàtiques. El nivell de competències digitals que té la persona i saber amb quins recursos compta actualment des del seu domicili ha sigut clau. “No tothom disposa de connexió a Internet, dispositius tecnològics o saben com s’utilitzen algunes eines, per això, la trucada telefònica o l’ús de WhatsApp ha estat fonamental. No obstant això, amb les persones amb competències digitals més elevades s’ha optat per les videotrucades”, asseguren des de les àrees d’orientació.

“L’estat excepcional ha fet que la planificació d’accions previstes amb cada persona s’hagi vist molt alterada. Per exemple, s’han aturat pràctiques en empreses que estaven ja confirmades, processos de selecció, contractacions que s’han quedat a les portes. Amb aquestes persones amb qui s’havia treballat un procés amb molta cura, ha fet falta explicar i acompanyar molt bé per minimitzar la frustració”. Tània Sànchez.

La gestió de la crisi laboral i la resposta a l’emergència

Laura Ondoño, coordinadora transversal de programes a Fundació Intermedia recorda que quan es va anul·lar el MWC Barcelona, més d’una desena de candidates van veure com l’oportunitat de treballar s’esfumava i en aquell moment l’equip d’intermediació va ser molt conscient que “durant les següents setmanes patiríem per culpa de la COVID19”. Des de l’inici de la crisi, explica Ondoño, la relació de l’àrea d’intermediació amb les empreses ha viscut tres fases diferents que han avançat a mesura que la situació s’ha anat concretant.

En una primera fase, l’equip d’intermediació es va plantejar oferir suport a les empreses que haguessin de fer front a tancaments, adaptació al teletreball, etc. “Esperàvem ERTOS, però quan moltes de les empreses amb qui habitualment col·laborem ens van traslladar la seva situació, vam ser conscients de la dimensió i de què ens calia estar al costat tant de les persones com de les empreses”, assegura Ondoño.

Pocs dies després de l’inici del confinament, van començar a arribar les primeres demandes de personal, de caràcter urgent a Barcelona, Tarragona i Girona, d’empreses habituals del sector sanitari, neteja, comerç i cuina per a col·lectivitats. Per agilitzar l’operativa, es va identificar les persones que volien treballar i es va valorar si la demanda de contractació reunia els requisits de protecció davant la Covid19 per anar cobrint les vacants. Finalment, explica la coordinadora transversal de programes d’Intermedia, “ara ens trobem en una situació en què s’està gestionant l’emergència dels dispositius i empreses d’atenció a les persones, principalment residències de gent gran”.

Ara mateix, les principals necessitats a cobrir són les ocupacions habituals en centres residencials: personal de cura i atenció a les persones. Es requereix personal amb o sense titulació, però amb experiència i interès a treballar en centres residencials per a persones grans, amb disponibilitat horària i a jornada completa, així com personal de cuina i de dinamització (educadors o terapeutes ocupacionals).

Per donar resposta a la demanda de contractació de persones en els perfils essencials (sanitari, neteja, cuina) el SOC ha comptat amb els serveis d’Intermediació d’Intermedia, per tal de poder ajudar a cobrir aquesta demanda de personal. “Hem engegat els nostres procediments habituals vinculats a la captació de professionals, preselecció per competències i derivació acompanyada”, assegura Sònia Moragrega.

La situació laboral que quedarà quan passi la crisi i s’aixequin les mesures de confinament encara està per veure, però la directora general de Fundació Intermedia ja avança que després del coronavirus ens trobarem amb un escenari amb afectats de la COVID19 a qui caldrà acompanyar en una orientació o reorientació professional: “La situació de vulnerabilitat haurà canviat i haurà ampliat el seu abast. A escala econòmica es preveu una gran pèrdua de llocs de treball pel tancament de petites i mitjanes empreses que no hagin pogut superar el tancament de l’activitat. Molts autònoms hauran de buscar feina al mercat de treball ordinari, i necessitaran un procés d’acompanyament per redefinir el seu projecte professional. Pel que fa al sector serveis, sobretot el turístic que ha caigut en picat, tindrem a moltes persones que hauran de reenfocar el seu objectiu laboral i fer recerca de feina en noves ocupacions. Les persones més vulnerables, poden quedar més allunyades del mercat de treball i caldrà fer un acompanyament més intens, comptant amb unes polítiques de ciutadania i d’ocupació més ajustades a les seves necessitats i a les noves circumstàncies”.