El futur del treball, la revolució tecnològica i els Drets Humans en el debat sobre la garantia de rendes per a tota la població

Inici / actualitat ECAS / El futur del treball, la revolució tecnològica i els Drets Humans en el debat sobre la garantia de rendes per a tota la població
rendes_soniafuertes

Xavier Puig i Sonia Fuertes.

28.11.2019 | “Si el que genera les desigualtats i l’exclusió és el model socioeconòmic, s’han de canviar per complet les polítiques socials i disposar d’una renda ha de ser condició sine qua non. Prou d’ajuts parcials i fragmentaris que no permeten fer eleccions en la vida personal ni promocionar socialment, i prou també de la vigilància i el control a les persones pel fet de ser pobres”. Així de contundent es va pronunciar Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, en la jornada ‘Mentrestant, no tenim una renda bàsica. El sector opina’, organitzada per ECAS amb el suport del consistori. Un dels arguments més utilitzats pels detractors d’uns ingressos assegurats per a tota la població pel sol fet de ser ciutadans és el risc que la gent deixés de voler treballar, una creença que el president d’ECAS va qüestionar en l’obertura de la sessió: “Els professionals ens hem de guiar per evidències, avaluar l’efectivitat de les polítiques socials i optar per un model que garanteixi els drets de les persones”, va afirmar Xavier Puig.

rendes_soniapau_juliewark

Sònia Pau i Julie Wark.

Des d’aquest punt de vista, el debat sobre la renda bàsica universal és del tot pertinent i necessari, tal com va defensar la politòloga i antropòloga Julie Wark. “És un instrument perfecte per garantir els Drets Humans i, concretament, el més bàsic: el d’existir”. Els tres principis bàsics en què se sustenta la proposta de la Red Renta Básica són la llibertat, la justícia i la dignitat, i passa per una reforma fiscal que significaria una efectiva redistribució de la riquesa amb la qual sortiria guanyant el 80% de la població. “Davant el gran repte de la crisi climàtica i les grans desigualtats actuals, l’única narrativa universal que tenim són els Drets Humans, però la Declaració és paper mullat si no hi ha mecanismes per fer-los efectius”, va assenyalar la coautora junt amb Daniel Raventós de Contra la caritat. En defensa de la renda bàsica.

rendes_manuelaguilar

Manuel Aguilar i Sònia Pau.

El sociòleg Manuel Aguilar, que va mantenir amb Wark un diàleg moderat per la periodista Sònia Pau, es va mostrar menys convençut de la viabilitat d’una renda bàsica incondicional per a tothom avui per avui: “Em sembla un horitzó de futur interessant, però de moment cal millorar el que tenim”. El professor de la Universitat de Barcelona, que va exposar les característiques dels diferents models de garantia de rendes (presentació), reconeix els avantatges  de la universalitat i la incondicionalitat (com ara que millora la salut dels perceptors), però apel·la al principi de realisme –“la gent és reticent a pagar més impostos”– i creu que amb la disponibilitat pressupostària actual “a Catalunya es pot fer molt més del que es fa, hi ha molt de marge de millora”. Depèn, segons Aguilar, de la voluntat política en l’execució, més que en la regulació.

Revolució tecnològica i futur del treball

rendes_xferras_lltorrens

Xavier Ferràs i Lluís Torrens, de l’Ajuntament de Barcelona.

Tampoc veu factible ara mateix una renda bàsica Xavier Ferràs, coautor amb Oriol Amat de l’estudi ‘Renda Bàsica Universal. Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social’, però alhora té clar que “els nostres fills ho tindran”. “Ara cap economia ho podria suportar, però algunes ja s’ho poden començar a plantejar i en el futur serà imprescindible. El repte és abordar-ho per veure com es pot fer efectiu”. El professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE va llençar un missatge tecnooptimista de confiança en la “revolució tecnològica sense precedents com a força positiva amb capacitat per crear riquesa immensa”. Adverteix, però, que “el problema és distribuir-la” i que caldrà resoldre els dilemes ètics que emergeixen.

Com a complement imprescindible, Ferràs subratlla la condició que evolucionem cap a “societats basades en coneixement. No podem deslligar el debat de la renda bàsica de la investigació i el desenvolupament: si no som capaços de construir una economia basada en I+D, esdevindrem passius i la riquesa la crearan altres, de manera que no la podrem distribuir”. En aquest sentit, la “divergència entre l’increment de la productivitat i la capacitat de crear riquesa” i l’estancament o fins i tot reducció dels salaris és una de les senyals clares que cal abordar el debat des d’un punt de vista ideològic, polític i de lluita contra les desigualtats.

Tots aquests elements es van posar sobre la taula en el treball en grups que va tancar la jornada per extreure un posicionament del tercer sector respecte als diferents models de rendes, responent a qüestions com qui l’ha de rebre, quina ha de ser la quantia o com es faria efectiva. Després de la posada en comú de les reflexions recollides, el vocal de Pobresa d’ECAS, Ferran Busquets, va cloure la trobada emplaçant els participants a donar continuïtat al debat a partir del document de relatoria de la jornada que properament compartirem.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20191129_Democratitzant-economia-local20191202_Pensar-amb-les-mans