Skip to content

07.06.2016 | Article d’Oriol Illa, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, publicat avui al diari El País

El juliol del 2015, després d’una dura crisi que havia colpejat milers de famílies desarrelant-les de les seves llars, el Parlament es feia ressò del clam d’una majoria ciutadana. Naixia la Llei 24/2015 per unanimitat. Aquesta llei recollia els preceptes més importants de la ILP contra els desnonaments que va rebre 143.380 signatures. Entre les novetats més importants, el dret a rebre una oferta obligatòria de lloguer social abans del desnonament, el dret a rebre ajudes per al pagament del lloguer, el dret a ser reallotjat, o el dret de les Administracions a obtenir cedits durant tres anys els pisos buits dels bancs per a les famílies amb necessitats d’habitatge.

La pressió ciutadana va aconseguir modificar alguns dels efectes devastadors que, sobre l’habitatge i l’increment artificial del seu preu, va produir la llei de liberalització del sòl. El Govern de Mariano Rajoy va presentar un recurs d’inconstitucionalitat que qüestionava més de la meitat de l’articulat i assestava un cop mortal al corpus central de la bona llei que anteposava l’habitatge com un dret social abans que com una propietat o un bé exclusivament privat. La llei catalana reforçava la mediació prèvia al judici de desnonament, però el recurs l’anul·la per preservar la llei processal, única en el conjunt de l’Estat, a càrrec clar, del dret que protegia el feble. El recurs evita que es pugui cancel·lar el deute amb el lliurament de l’actiu, una demanda que suposava l’autèntic cavall de batalla de la lluita ciutadana que va impulsar la ILP… / llegir complet al web d’El País