Captura de pantalla de l'article15.12.2016 | Article de Jordi Balot, director de la Fundació Joan Salvador Gavina, publicat a Social.cat.

Tot just acabem de celebrar dues diades internacionals molt rellevants, com són el Dia Internacional del Voluntariat i el Dia Internacional dels Drets Humans. Totes dues celebracions van molt lligades entre sí, i penso que és rellevant que se’ls hi dediqui almenys un dia a l’any per a fer palesa la lluita en favor de les persones i, especialment, de les persones més vulnerables.

Seguim patint una crisi global i mundial que, possiblement, encara no s’està valorant com caldria. És molt probable que, d’aquí uns anys i des d’una certa perspectiva ens quedem esgarrifats del que hem fet i de les conseqüències a les que ens ha portat. Es tracta d’una crisi econòmica brutal que encara no hem superat, malgrat que les dades macroeconòmiques siguin optimistes, la major part dels ciutadans, i especialment les persones més vulnerables, no són capaces de viure una millora en les seves vides, ans al contrari, segueixen vivint cada cop situacions més dramàtiques: destrucció del mercat laboral, desaparició de les classes mitjanes i aparició de la classe dels treballadors pobres, increment de desnonaments i de famílies que pateixen pobresa energètica…

Una crisi educativa, amb l’increment del fracàs escolar i majors dificultats per a accedir a estudis superiors, per l’augment dels preus universitaris i disminució de les beques d’estudis…

Una crisi política que ha portat al descrèdit de la classe política i a l’increment de la distància física i psicologia entre polítics i ciutadans…

Una crisi de comunicació, amb els mitjans de comunicació menys creïbles d’Europa i, alhora, amb una comunicació interpersonal desapareguda en el directe i només ens sabem comunicar a través de les xarxes socials o del “plasma”. Una crisi de valors global, només cal veure la gestió que s’està fent del tema dels refugiats…

En aquest marc desolador, sempre hi ha oberta la porta a l’esperança perquè hi ha gent bona, gent senzilla, persones solidàries que amb el seu compromís segueixen lluitant per construir un món millor, un món més just i solidari i, especialment, amb les persones que més pateixen al nostre entorn fruit, moltes vegades, de les estructures i polítiques injustes que no tenen en compte a les persones més vulnerables de la nostra societat i que no les permeten viure d’una manera digne i plena, com tenim dret tots els éssers humans.

Efectivament, hem de poder posar-nos al seu costat i caminar junts, hem de poder reivindicar junts, també viure la impotència junts… hem de poder fer propostes i hem de poder prendre decisions. Hi ha moltes lleis, però no sempre les lleis són justes i tenen en compte a les persones més desvalgudes. Els pobres, els exclosos, els marginats… no tenen ni tan sols la capacitat de lluitar pels seus drets. Prou en tenen amb haver de sobreviure. Però els voluntaris i voluntàries ens posem al seu costat per a que recuperin la veu, per a acompanyar i motivar, i per a lluitar perquè es modifiquin aquestes lleis injustes.

Des d’aquí, el meu homenatge personal a totes aquestes persones que segueixen creient en l’ésser humà. Moltes felicitats per la feina ben feta i pel vostre compromís a favor de l’altre, d’una manera gratuïta i sense esperar res a canvi.

Recommended Posts