31.01.2022 | Nota de premsa de la Xarxa Romest i Vincle

• La Jornada Romest 2022 va incidir en les problemàtiques a les quals s’enfronta la població gitana de l’Europa de l’est en els seus processos migratoris i d’arrelament al territori, des del punt de vista de les entitats, tècnics i activistes que hi realitzen intervenció directa

• Les dades i experiències aportades pels ponents, sumades a l’èxit d’assistència i participació a la jornada, reflecteixen la necessitat de seguir treballant i fent xarxa entre entitats i Administració per tal d’eradicar l’estigma, els prejudicis i les dificultats d’integració social que pateixen moltes persones del col·lectiu

La Xarxa Romest i VINCLE – Associació per la Recerca i l’Acció Social van organitzar el passat 26 de dimecres la Jornada “Reptes actuals en la intervenció amb la població gitana de l’est a Catalunya”, amb el suport de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

L’acte, en format en línia, va reunir a professionals de diversos àmbits que realitzen intervenció directa amb aquest col·lectiu i va esdevenir un espai on intercanviar experiències i metodologies adreçades a l’eradicació de l’estigma i la desigualtat, unes problemàtiques que s’han vist accentuades en motiu de la pandèmia de la Covid-19.

La presentació de la Jornada va comptar amb la participació de la Marta Eugènia Gonzàlez, Directora General de VINCLE, que va donar les gràcies a les persones participants pel seu interès en la trobada, incidint en el valor del treball que desenvolupen les entitats i la necessitat de seguir treballant de manera col·laborativa per l’interès de la població gitana de l’Europa de l’est a Catalunya. La Marta Eugènia també va excusar a la Cesca Domènech, Directora General de la DGACC, que no va poder assistir a la Jornada per incompatibilitats d’agenda però que hi va ser present mitjançant un missatge d’agraïment per la invitació i de suport del seu departament a la iniciativa.

La ponència marc de la Jornada va anar a càrrec de la Anna Mirga-Kruszelnicka, directora del European Roma Institute for Arts and Culture (ERIAC), que va definir l’estigma patit històricament com a “factor fonamental perquè els gitanos hagin arribat a la situació actual de desigualtat”. Anna Mirga va voler posar de manifest la contribució a la cultura i societat europees per part dels gitanos i les iniciatives impulsades per “les dones i els joves, que han estat el motor de les dinàmiques comunitàries i associatives del col·lectiu”.

La primera de les dues taules rodones de la Jornada va incidir en els testimonis de l’Enerida Isuf i Seo Ciszmik, dos activistes Rromanís que van aportar el seu punt de vista personal com a persones migrades d’ètnia gitana. Isuf, nascuda a Albània, advocada i actualment treballadora de la Fundació Pere Closa, va posar de manifest els impediments legals existents al territori europeu, ja que “les lleis d’estrangeria de molts països van en contra dels moviments migratoris del poble gitano”.

Ciszmik, nascut a Itàlia i director de la Casa Romaní “Romano Kher”, va identificar l’antigitanisme imperant en la societat com a font de discriminació i d’impediment per a la correcta integració d’aquest poble en els afers públics. Segons Ciszmik, els gitanos “fa segles que estan instal·lats a Espanya, però encara fan falta més espais per sentir-nos realment partícips d’ella”.

Després d’una petita pausa, la segona taula rodona va enfocar-se en les experiències dels tècnics de les entitats que treballen en la intervenció directa. En primer lloc, David Rodríguez, Director Tècnic de la Fundació Idea, va revelar el preocupant fenomen que, a dia d’avui, involucra a infants i adolescents Rromanís, que arriben al seu servei afectades per situacions d’explotació sexual.

Segons Rodríguez, s’ha detectat un increment d’aquests casos durant els darrers anys, doncs “cada vegada rebem més peticions d’ajuda de noies romaneses menors d’edat que estan patint aquesta situació”. De la mateixa manera, va vincular el desemparament familiar i el desarrelament que sovint pateixen aquestes noies com a factors que contribueixen a la seva situació de risc d’exclusió social.

A continuació l’Óscar López, l’antropòleg i responsable del programa Rroma / Gitanos de l’Est que la Fundación Secretariado Gitano desenvolupa a Astúries, va dedicar la seva intervenció a narrar la presència del col·lectiu dins aquest territori, tenint en compte que “la població Rromaní és la comunitat migrada més nombrosa a Astúries. Al nostre programa hem atès durant l’any 2021 a 213 persones”. López també va esmentar la necessitat d’ajuda que requereixen aquestes persones per poder complir amb la normativa, la documentació i els requisits de residència que els reclama l’Administració.

El darrer testimoni va ser el de la Belén Arranz, cofundadora de l’Associació Diversidades Acolle  a la ciutat gallega de Vigo. La Belén va explicar-nos el cas real d’una nombrosa família gitana que va arribar a Galícia als anys 90 i que va haver de fer front a un gran nombre de dificultats d’integració. Arranz ens narrava el seu complicat periple, alhora que en culpava a les dificultats burocràtiques, com “la reforma en la llei d’estrangeria a Espanya, que va provocar un èxode de la població gitana de l’est cap a països com el Regne Unit, on gaudien de més drets”.

La cloenda de la Jornada va anar a càrrec de la Marta Soler, Directora Tècnica de VINCLE, que va engrescar a la creació de noves polítiques públiques i a empoderar el col·lectiu per a la seva plena integració. Per últim, Ramon Vílchez, responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social a Catalunya, va celebrar l’èxit de l’acte i va posar de manifest el treball de les entitats, destacant que “sense la feina constant que han fet entitats com VINCLE pel poble gitano durant tots aquests anys, no podríem estar aquí gaudint d’aquesta jornada”.

La Jornada Romest va tancar l’edició d’enguany amb 85 participants que van seguir amb interès les quatre hores de testimonis dels ponents, referents en la intervenció amb la població gitana de l’est d’Europa a Catalunya. Des de la Xarxa Romest agraïm a totes les persones assistents el seu compromís amb aquesta iniciativa així com totes les seves aportacions, que resulten de gran utilitat per a l’objectiu final de la trobada: seguir avançant conjuntament per aconseguir la igualtat drets i oportunitats socials per al col·lectiu.