Skip to content

13.04.2021 | Nota de premsa de la Coordinadora de Mentoria Social

  • El jovent no acompanyat que participa en projectes de mentoria millora el triple en referència a les seves aspiracions educatives.
  • Els i les adolescents d’origen migrant mentorats participen fins a tres vegades més activament a les classes i redueixen la seva presència a les aules d’acollida a la meitat.

L’estudi APPlying Mentoring, dut a terme per investigadors de cinc universitats de l’Estat espanyol, prova l’eficàcia i parla dels beneficis de la mentoria social per a diversos grups de població migrada i refugiada. En termes generals, la recerca conclou que els projectes de mentoria analitzats afavoreixen la inclusió social de les persones migrades i refugiades, tot complementant el recolzament formal i administratiu dels centres educatius, els serveis socials i les entitats d’acollida.

L’estudi, realitzat amb l’impuls de la Fundació “la Caixa” i amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, ha analitzat l’impacte de la mentoria en tres grups clau: l’adolescència d’origen migrant (amb els projectes Rossinyol i enTàndem), el jovent no acompanyat (amb el projecte Referents)i les persones adultes sol·licitants d’asil (amb el projecte de mentoria social del Programa Català de Refugi). En tots els casos, l’estudi demostra que les persones mentores ofereixen un recolzament molt rellevant en els moments de transició que viuen les persones mentorades i que suposen un risc important per a la seva salut mental.

El col·lectiu que mostra canvis més importants és el del jovent no acompanyat. Aquest col·lectiu millora significativament en salut mental, autoestima, resiliència i esperança en un futur millor. El jovent mentorat també millora el triple en referència a les seves aspiracions educatives, en comparació amb el jovent que no participa als projectes de mentoria. De les dades recollides a l’estudi se’n deriva la hipòtesi de que el potencial de millora del jovent no acompanyat es deu, per una banda, al fet que la intervenció del projecte Referents incorpora un acompanyament socioeducatiu de la relació de mentoria d’elevada intensitat i, d’altra banda, al fet que aquest col·lectiu parteix d’una situació d’alta vulnerabilitat que permet que els canvis siguin molt més notoris que en altres casos.

La investigació conclou, d’altra banda, que la mentoria social permet que diversos indicadors relacionats amb l’escolarització d’adolescents no empitjorin de forma significativa, evitant així que les seves trajectòries es debilitin de la mateixa manera que ho fan aquelles de les persones que no compten amb el suport d’una persona mentora. Igualment, el seu aprenentatge de la llengua es percep dues vegades millor que el de les persones que no reben la mentoria. El professorat d’aquest col·lectiu, a més, destaca que l’alumnat mentorat participa fins a tres vegades més activament a les seves classes i que redueixen la seva presència a les aules d’acollida a la meitat, en comparació amb l’alumnat que no rep la mentoria.

Pel què fa al col·lectiu de persones adultes sol·licitants d’asil, l’estudi ha provat que la mentoria social afavoreix el seu benestar socioemocional, tot complementant el recolzament formal i administratiu de les entitats d’acollida.

L’estudi en context

La creixent necessitat d’oferir recolzament a la inclusió social de les persones migrades i refugiades més enllà d’una ajuda assistencial i de serveis socials ha promogut l’emergència de nous programes de recolzament informal, especialment durant els cinc anys anteriors a la pandèmia (2015-19). En aquest període de temps s’han creat el 60% dels programes de mentoria social que existeixen actualment a Espanya (uns 36 programes de nova creació).

“Davant l’auge dels projectes de mentoria social, cal apostar per la qualitat i la recerca. Ens hem d’assegurar que l’impacte que promovem sigui positiu i significatiu”, explica la directora de la Coordinadora de Mentoria Social, Marta López. Les entitats que conformen aquesta xarxa tenen un compromís ferm amb la mentoria social de qualitat, i “aconseguir dades significatives sobre l’impacte que tenen els projectes és bàsic”, assegura López. La mentoria social és una metodologia d’intervenció social que cal aplicar amb rigor, ja que, com explica Òscar Prieto Flores, director de la recerca APPlying Mentoring i investigador a la Universitat de Girona, “una mala gestió d’un programa de mentoria pot no només no causar beneficis, sinó fins i tot ser perjudicial per al desenvolupament dels joves”.

Amb l’objectiu d’obtenir dades de l’impacte positiu de la mentoria social en les poblacions migrades i refugiades es va crear l’equip de recerca on han participat investigadors de la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universidad del País Vasco, la Universidad Pública de Navarra i la Universitat de Massachusetts (UMass Boston).

Les principals entitats implicades en la recerca han estat, per a l’anàlisi dels i les adolescents d’origent migrant, l’AFEV, amb el seu projecte enTàndem Associació Quilòmetre Zero, Servei Solidari, SOS Racismo Guipuzkoa, Universitat Pública de Navarra i Universitat de Girona com a membres de la xarxa de projectes Rossinyol (Nightingale Network); Punt de Referència amb el projecte Referents, dirigit al jovent no acompanyat; i el projecte de mentoria social del Programa Català de Refugi de la Generalitat de Catalunya, dirigit a la població adulta sol·licitant d’asil.

La mentoria social és una eina d’intervenció social que promou la construcció de relacions entre persones que voluntàriament s’ofereixen per a proporcionar suport a altres persones que es troben en una situació de vulnerabilitat. Aquesta relació ve sempre motivada i supervisada per una persona professional.

  • Comparteix: