15.03.2019 | Article d’opinió de Carme Porta, responsable de Comunicació de la Fundació Surt, a Nació digital.

«El coneixement de les desigualtats és el que permet avançar cap a una societat equitativa, amb drets equiparats i la igualtat efectiva»

En el difícil camí cap a la igualtat real trobem molts entrebancs. La mateixa definició d’igualtat, sense matisos n’és una. Hi ha avenços que sempre cal matisar. Si bé és una bona notícia el desplegament de drets que permetin la corresponsabilitat dels pares en la criança cal també analitzar les bases de la desigualtat. Avançar en drets basant-se en la igualtat és important però encara ho és més basant-se en l’equitat i, per tant, analitzar com afecten les desigualtats. “És un dret intransferible” diuen del nou permís de paternitat important que ho sigui i que arribi a les 16 setmanes el 2021, però, algú s’ha preguntat perquè aquest dret és intransferible i no ho és el de la mare?

El dret de maternitat i paternitat és un període de descans amb motiu del naixement o adopció de criatures. En el cas de part el paper de la mare és fonamental, afecta el cos i a la salut. Lles mares tenen dret a un període de descans de 16 setmanes ininterrompudes, les 6 primeres són obligatòries i intransferibles, la resta es poden compartir amb el pare, és a dir, són transferibles. Així doncs, cal pensar en els efectes. Si bé es desenvolupa el dret laboral individual de les persones amb criatures com una demanda d’igualtat, es produeix un efecte pervers que, un cop més, afecta les dones.

És un exemple recent i resto a l’espera que es corregeixi però podem trobar molts altres en tot allò que fa referència a la majoria social, les dones, i també, la diversitat. Un altre exemple que afecta visibilitat i ús de la llengua. El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns anys la llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Un cop aprovada pel ple passa a una revisió tècnica de cara a garantir que es publica sense incorreccions. En aquest procés hi va haver observacions lingüístiques que van acabar treient del títol de la llei la lesbofòbia.

Homofòbia, equiparada a homosexual (Obro incís. Segons el diccionari [persona] Que sent atracció sexual per les persones del seu mateix sexe) és correcte per la llengua, però lesbofòbia és un neologisme que el que vol és visibilitzar l’odi i accions fòbiques contra les dones que estimen dones, invisibles doblement pel fet de ser dones i ser lesbianes, que mai han estat considerades socialment com els homes gais (obro incís. Segons el diccionari, Gai: [home] Que és homosexual: Que dona o provoca alegria. Lesbiana: dit de la dona homosexual, és a dir sense nom propi). Així, d’acord amb un llenguatge correcte i igualitari, a escala social i polític esdevé la invisibilitat de l’estigma i d’una fòbia que s’exerceix de forma diferent.

És la manca de perspectiva de gènere (per reconèixer els dos gèneres i no partir d’un sol subjecte polític) el que porta a aquesta acció, però sovint, les diferències s’acumulen: es fan polítiques racialitzades, familiars, culturals, sense reconèixer la diversitat. Un altre exemple el trobem en la inacció per omissió, malgrat la llei. La llei de suport a les famílies va desplegar el reconeixement de les mateixes que perseguia l’equiparació a les famílies nombroses, en canvi aquesta equiparació no s’ha portat mai a terme, ans al contrari, es van retallar «beneficis» socials que ha comportat un més alt grau de vulnerabilitat. A Catalunya hi ha un total de 344.677 famílies monoparentals,75.461 encapçalades per homes, 269.216 estan encapçalades per dones, d’un total de 2.944.944 famílies. És evident que la inacció comporta desigualtat

La tendència a unificar, que no simplificar, a homogeneïtzar acaba amb la negació i comporta fer imperceptibles les desigualtats. El coneixement de les desigualtats és el que permet avançar cap a una societat equitativa, amb drets equiparats i la igualtat efectiva. Per això, per desplegar polítiques de govern, per legislar, per fer accions que afavoreixin la igualtat cal partir del reconeixement de les diferències, si no augmenten les desigualtats.