‘Les pors reals’, article d’Enric Canet a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Les pors reals’, article d’Enric Canet a El Periódico de Catalunya

14.01.2019 | Article d’opinió d’Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, a El Periódico de Catalunya

En nom de les entitats socials i de molta gent, demanem als polítics valentia i coratge, sobretot ara, en campanya electoral

Comencem l’any tal com vam acabar l’anterior: menors sense llar acusats de delinquir mentre dormen al carrer i no tenen res per menjar. Manters assenyalats per ocupar l’espai públic sense cap alternativa laboral que sobreviure. Blocs de cases que es cremen en barris perifèrics quan qui pateix la pobresa energètica prova d’escalfar-se com pot. Els titulars dels diaris obliden el context: que ningú dorm al carrer per gust en una nit gelada. O que ningú vol que li embarguin la mercaderia que intenta malvendre per sobreviure. O que els migrants no tenen ganes de compartir matalàs al terra del menjador, al costat d’estufes insegures.

Els titulars generen solucions simplistes i omplen les xarxes. Solucions que mai donen resposta als reptes complexos que afecten persones amb qui ens creuem cada dia. Respostes simples com la d’una professional d’atenció social a la Nadia, de 30 anys, d’origen estranger però que viu des dels 10 a Catalunya: ¿I per què no tornes al Marroc? Doncs, senzillament, perquè casa meva era aquí, a Santa Coloma de Gramenet, i me l’han pres. La meva terra és aquesta des de fa molts anys. Perquè he estudiat aquí. Perquè la meva filla ha nascut aquí. Perquè estic pagant els deutes i impostos aquí. Perquè la meva gent és la del barri, tot i que alguns ara em girin l’esquena. Perquè allà sí que no tinc a res ni a ningú. Perquè amb el meu marit vam muntar la carnisseria. Al principi tot anava bé. Però, al final, els deutes, la baixada de les vendes, la crisi econòmica al barri, ens va obligar a tancar-la. Em van desnonar de tot. No em van donar ni temps per treure les coses per portar-les a un traster. Les vaig acabar tirant per l’escala per salvar-les…

I amb la filla a sobre intentant trobar un lloc per dormir a cobert. I si pot ser amb estufa per a la petita. Sí, la Nadia havia estat al Casal dels Infants i al principi tot anava bé. Participant en el Casal Jove i estudiant. Amb perspectives d’un futur digne. Però ara, sense res i endeutada. Del pis va passar a rellogar una habitació rere una altra, perquè el plor dels fills dels altres molesta… Havia de sortir a les set de casa i tornar tard per no molestar ningú i poder mantenir el sostre cada nit. I, al final, ni poder pagar l’habitació, perquè no hi arriba amb el que guanya el seu marit recollint ferralla.

L’últim pas, una ajuda de serveis socials ‘in extremis’ per passar unes quantes setmanes en un hostal, si se’l pot anomenar així. Fred, humit i on no pot cuinar o ho fa amb un fogó a l’habitació d’una amiga. ¿Com pot bullir l’arròs que li han donat per caritat? Tornar a pidolar constantment. Desesperació per trobar una solució i no un altre pedaç, una altra pròrroga, més provisionalitat, més angoixa, malgrat haver trucat a la porta de tots els dispositius d’emergència. Aquest diumenge venç l’últim termini, haurà de deixar l’hostal. Encara no en sabem el final…

La dignitat de la gent

Alguns donaran respostes simples: no ha sabut gestionar-se, mala emprenedora, no s’hi ha esforçat o ¿per què va venir fa gairebé 20 anys? Segur que és culpable de la seva situació. Com el menor de carrer que ha fugit de la guerra, que també és culpable. Com el manter, que també ho és. Com tanta gent que, a més de la condemna d’un sistema excloent, carrega amb la criminalització dels arguments simplistes de certs polítics que diuen el de sempre. Solucions fàcils per amagar els problemes sota l’alfombra. És per això que, en nom de les entitats socials i de molta gent, demanem als polítics valentia i coratge, sobretot ara, en campanya electoral. Valentia per no frivolitzar amb la dignitat de la gent. Valentia i ètica per no cometre la vilesa de burxar en el sofriment de qui pateix abusos, amb l’objectiu pervers de generar por i assenyalaments. Valentia, ètica i polítiques públiques per aportar solucions.

En lloc de generar pors infundades, és necessari que us enfronteu als reals. ¿Regular el mercat del lloguer us ha de fer por? No. El que us ha de fer por és que l’accés a una necessitat bàsica com la vivenda s’hagi convertit en una subhasta. El que us ha de fer por són les grapes de les socimi, els fons voltor que especulen comprant pisos, no paguen impostos i deixen tantes famílies sense sostre. El que us ha de fer por és que els treballadors catalans s’estiguin empobrint mentre inverteixen més de la meitat del seu sou en el lloguer. El que us ha de fer por és que la Nadia i la seva filla no sàpiguen on dormiran dilluns.

I en lloc d’amagar responsabilitats, utilitzeu la gent que teniu al Congrés i al Parlament per treure les sogues que ofeguen els més fràgils: que el dret a la vivenda tingui caràcter de dret fonamental. Que la llum, l’aigua i el gas no siguin un luxe. Que treballar serveixi per viure i no per subsistir en la precarietat més crua.

¿Podríeu transformar les eleccions en una oportunitat de generar canvis per a la gent i no en una rutina que produeix mandra?

 

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
20190111_Jornada-dret-protesta20190128_Teatre-intercultural