Oferir un habitatge digne i estable a persones que han viscut al carrer és un dels pilars de l’acompanyament d’Arrels a persones sense llar. A dia d’avui allotgem 133 persones en 98 pisos i 74 més en altres recursos. 51 dels pisos provenen del mercat de lloguer privat, però cada vegada ens costa més trobar nous habitatges. L’increment del preu dels lloguers i la manca d’habitatge públic en són la causa. A Barcelona cada vegada hi ha més persones que viuen al carrer i, per primera vegada, tenim dificultats per poder llogar més pisos.

El Robert, la Sharon, l’Armando i l’Abderrahman són persones que vivien al carrer a Barcelona i els darrers mesos han començat a viure a pisos d’Arrels. Proporcionar allotjament de manera estable a persones que han viscut al carrer és un dels pilars del nostre acompanyament. “És la millor manera de normalitzar i dignificar la vida de la persona”, explica Ester Sánchez, responsable de l’equip de suport a la persona. L’estabilitat, la confiança i la seguretat que ofereix tenir un pis –sobretot si és individual— és fonamental perquè les persones que han viscut al carrer recuperin l’autonomia i la confiança. Per això és tan important que tinguin la certesa que l’habitatge serà per a tota la vida, igual que el nostre acompanyament, durant el temps que faci falta. Aquest compromís converteix en despesa estructural d’Arrels cadascun dels nous pisos que incorporem.

Aquest 2019 la despesa en lloguer dels pisos serà un 20% més elevada que l’any passat (el 2018 hi vam destinar 333.410 euros). L’augment es deu a que tenim set pisos més i a l’encariment del preu dels lloguers, un fet que ens preocupa i ens limita. “Fins ara hem tingut la capacitat d’assumir més despesa però per primera vegada ens plantegem no agafar més pisos perquè potser no els podrem pagar, estem arribant al límit”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

En Jordi Gironella, voluntari d’Arrels encarregat de la recerca de pisos, explica que a Barcelona “un pis que fa tres anys el podíem llogar per 450 euros ara el trobem per 700”. “Els preus s’encareixen any rere any i des de la crisi s’ha anat agreujant el problema”. La situació cada vegada és més complicada. El preu mitjà de lloguer a la ciutat de Barcelona supera els 950 euros: un 9% més que fa dos anys i un 35% més que fa cinc. Aquesta dificultat per trobar pisos s’agreuja per la carència d’habitatge públic a la ciutat: aquest 2019 no hem pogut incorporar cap pis públic.

Pisos petits per sobre del preu de mercat

“No hi ha pisos a Barcelona que s’adaptin a les nostres necessitats”, assegura en Jordi Gironella. L’increment dels preus està lligat a una altra problemàtica, la manca d’oferta de pisos que encaixin amb el pressupost i, alhora, les necessitats de les persones que atenem: habitatges petits de 30 o 40 metres quadrats, amb cèdula d’habitabilitat, que tinguin una parada de metro a prop i que disposin d’ascensor. Aquests requisits són molt importants, “no podem aïllar la persona i deixar-la sense comunicació. L’allotjament ha de tenir un accés fàcil ja que moltes persones són grans i tenen problemes de mobilitat”, apunta Ester Sánchez. Cada setmana en Jordi Gironella rastreja les principals pàgines web que ofereixen pisos de lloguer i constata que “els pisos barats que busquem tenen molta demanda i quan n’hi ha algun que ens interessa hem d’anar-hi volant”.

A Barcelona els pisos petits tenen un cost per metre quadrat superior a la mitjana, que actualment és de 13,75 euros/m², segons dades de l’Ajuntament. La meitat dels pisos que lloguem al mercat ordinari superen el preu mitjà de la ciutat i vuit d’ells estan per sobre dels 20 euros/m². Actualment el pis més car que lloguem, al districte de Sants-Montjuïc, costa 950 euros al mes i té 40m². En aquest mateix districte hi ha el pis més petit: 20m² i un preu de 400 euros mensuals.

Marxar de Barcelona té conseqüències

“Com que els lloguers s’han elevat tant a Barcelona ens en anem a altres ciutats”, explica Gironella. Actualment Arrels lloga pisos a L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Mar, Granollers i Rubí. Recórrer a municipis propers és l’única alternativa que tenim per seguir oferint allotjament, però això no sempre beneficia les persones ateses. Allotjar-se lluny i en un lloc desconegut dificulta el seu procés d’arrelament ja que, a més de recuperar l’autonomia, la confiança i l’autoestima, han de tornar a establir vincles i adaptar-se a un nou entorn.

Seguim apostant per l’allotjament estable, ens hi ajudes?

A Barcelona hi ha 1.200 persones vivint al carrer, una xifra que va en augment, igual que les persones que atenem al centre obert d’Arrels. L’increment del sensellarisme i dels preus dels lloguers són dues de les cares de la vulneració del dret a l’habitatge. Des d’Arrels no ens cansem d’explicar que és possible aconseguir que ningú hagi de dormir al carrer i per això reivindiquem més habitatge públic –a la ciutat no arriba al 2%— i polítiques i recursos que mirin a llarg termini. Mentrestant, volem seguir oferint allotjament estable a persones sense llar. “Si la ciutadania no ens dona un cop de mà haurem de posar el fre, necessitem suport per tenir més capacitat d’acció i poder oferir més habitatge”, afirma Ferran Busquets.

Aquest 2019 també hem hagut de fer front a les obres de la llar Pere Barnés, amb un cost de 600.000 euros. El carrer deteriora la salut –tant física com mental— i aquestes obres ens permetran ampliar la llar i disposar de 41 places en aquest recurs per a persones que necessiten atenció les 24 hores. El conjunt de la feina d’Arrels és possible gràcies a la col·laboració de més de 4.700 persones sòcies i donants, però necessitem més suport de la ciutadania per arribar més lluny.